Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
Inaugurat un monument a sant Vladímir a Moscou
El president de Rússia, Vladímir Putin, i el patriarca de l’Església ortodoxa russa, Ciril I, inauguren una estàtua de sant Vladímir a Moscou El monument, de 16 metres d’alçària, és qualificat de provocació per la data de la inauguració, el Dia de la Unitat, una festivitat soviètica restablerta el 2005 pel president Putin, i també perquè sant Vladímir és considerat, alhora, la figura fundacional tant de Rússia com d’Ucraïna, estats enfrontats obertament des del 2014
cinema albanès
Cinematografia
Cinema produït a Albània.
Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974
Abram Isaakovič Alikhanov
Física
Físic soviètic.
Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica
Gheorghe Tătărescu
Història
Polític romanès.
Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55
Alt Karabakh
Divisió administrativa
Territori del Caucas, autoproclamat estat independent amb el nom de República d’Artsakh i reivindicat per l’Azerbaidjan.
La capital rep el nom oficial en àzeri de Xankəndi, tot i que el nom tradicional en armeni és Stepanakert oficial en època soviètica Situada al N de la serralada del Karabakh, al Petit Caucas, el terreny és muntanyós Gyamish, 3724 m, i la vegetació comprèn des de l’estepa de les terres baixes, extenses àrees de bosc caducifoli, fins a prats alpins Hi ha vinyes i pastures i hi són desenvolupades la sericicultura i la ramaderia ovina Indústria lleugera i alimentària La població és majoritàriament armènia, però el 1923 Stalin incorporà el territori a la República Socialista …
Dubna
Ciutat
Ciutat de Rússia, al sud-est de Moscou (61 000 h [est 1985]).
Fou fundada com una de les ciutats científiques de l’URSS l’any 1956, quan hom hi creà un important Institut de Recerca Nuclear S'hi fabricà la primera bomba atòmica soviètica Formava part del conjunt de deu ciutats de l’antiga URSS on hom duia a terme recerques secretes, proves nuclears i enriquiment de plutoni L’element de nombre atòmic 105 rebé el nom de dubni en honor a la ciutat El 1994 fou fundada la Universitat de Dubna
Anatolij Vasil’evič Kuznecov
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
El 1957 publicà Prodolženije legendy ‘Continuació d’una llegenda’, on descriu les seves experiències com a treballador en la construcció en la presa d’Irkutsk Però l’èxit li arribà amb la novella Babij Jar 1966, que relata l’assassinat dels jueus de Kíev durant la guerra El 1969 aprofità un viatge oficial a Londres per romandre-hi i reconegué haver espiat diversos escriptors a l’URSS Publicà un altre cop Babij Jar sense les supressions de la censura soviètica
Walter Ulbricht

Walter Ulbricht
© Fototeca.cat
Història
Polític alemany.
Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica
batalla de Moscou
Història
Militar
Combats lliurats a les proximitats de Moscou durant la Segona Guerra Mundial pels exèrcits alemany i soviètic (hivern de 1941-42).
La presa de V'az'ma per l’exèrcit del mariscal Von Bock, el mes d’octubre del 1941, portà la Wehrmacht a 200 km de Moscou iniciada pel novembre una maniobra de setge de la capital per l’exèrcit alemany, la resistència soviètica féu fracassar l’ofensiva final Des d’aleshores la iniciativa de les operacions militars passà a l’exèrcit soviètic, que pel gener del 1942 havia fet retrocedir els alemanys a més de 200 km de Moscou
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina