Resultats de la cerca

Entrà a la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident el 1910 Presidí el club 1914-15 i la Federació Catalana de Futbol 1915-16 i, el mateix 1915, el club l’Avenç de l’Sport

El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona…

Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres 1909 Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong 1912-13, club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més…

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol a començament del 1935 Procedia del Club Sport Libertad i actuava d’interior i d’extrem dret Romangué a l’Espanyol fins la temporada 1936-37, en què l’equip guanyà el Campionat de Catalunya

Formà part del grup fundacional de l’Sport Ciclista Català, on ocupà tasques de tresorer i vicepresident abans de ser nomenat president honorari Treballà en la creació del Club Tàndem i fou cap consular de la Unió Velocipèdica Espanyola a Barcelona

Extrem esquerre, fou membre de l’Universitary Sport Club al tombant de la primera dècada del segle XX Al juliol del 1910 jugà amb la selecció catalana davant la selecció de París, amb motiu de la Copa Challenge disputada a Sant Sebastià

S’inicià al collegi Pare Manyanet i després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Com a periodista, s’especialitzà en hoquei sobre patins i fou un dels fundadors de la revista Patín Sport 1978, en la qual collaborà fins el final dels anys vuitanta

Fou vicepresident de la primera junta directiva del Salud Sport Club 1902, vicesecretari del I Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona 1903 i el primer president de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, precedent de l’actual Federació Catalana de Tennis 1904-05

Competí representant l’Arvi Sport Club de Cerdanyola del Vallès i assolí el cinturó negre tercer dan Fou campiona estatal 2008 i tres cops campiona de Catalunya 1999, 2008, 2009 Competint en la modalitat goju ryu, fou campiona 2007 i subcampiona d’Europa 2003

D’ençà del 1915 adoptà el sobrenom Stanley , com a homenatge al campió de boxa anglès del mateix nom El 1922 ocupà el càrrec de tresorer en la junta directiva del Barcelona Boxing Club També fou un dels fundadors de l’Hispania Sport Club 1911