Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i l’any 1965 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya Després de passar pel Comtal 1966-67, fou cedit al Ferrol 1967-68, el Còrdova 1968-69, amb el qual debutà a primera divisió, i el Cartagena 1969-70 Lateral, les temporades 1970-71 i 1971-72 formà part del primer equip del Barça on jugà 30 partits i guanyà una Copa del Generalísimo i la Finalíssima de Fires, ambdues el 1971 Després jugà amb l’Sporting de Gijón 1972-74 i el Centre d’Esports Sabadell 1974-75, entre d’altres Fou titular en una ocasió amb…

Fundat el 1965, nasqué gràcies a la inauguració del camp de tir Can Piqué, situat als terrenys del restaurant del mateix nom Fou un dels primers camps de tir al plat de l’Estat, també utilitzat per altres entitats com la Societat de Caçadors El Tordo Disposa d’un fossat universal, un fossat olímpic i un camp de Compak Sporting El camp de tir ha acollit el Campionat d’Espanya de fossat olímpic 1980, el Gran Premi Internacional de Barcelona de fossat olímpic 1989 i diverses edicions de la Copa d’Espanya i del Campionat de Catalunya de l’especialitat El 2012 tenia uns 150 socis L’…

S’inicià al Gavà i poc després jugà al CF Badalona 1949-51 i CE Sabadell 1951-53, ambdós a segona divisió La temporada 1953-54 ingressà al RCD Espanyol, on es convertí en un dels millors laterals esquerres de la seva història La seva carrera acabà prematurament en patir una greu lesió a mitjan temporada 1958-59 Jugà 180 partits oficials amb la samarreta blanc-i-blava, marcà vuit gols i disputà la final de Copa del 1957 Posteriorment exercí d’entrenador dels equips inferiors del club i fou segon entrenador del primer equip 1968-70 També entrenà l’Olot, el Lleida, el Tortosa, el Terrassa, l’…

Practicà la boxa amateur a l’Sporting Boxing Club, on s’entrenà amb Ramon Larruy, i el 1927 s’incorporà a la junta directiva del club També practicà altres esports com el futbol, el rem, l’esquí i l’excursionisme El 1944 es convertí en àrbitre de boxa, tasca que desenvolupà fins el 1975, any que es retirà per imperatius reglamentaris després de dirigir centenars de combats d’àmbit català, estatal i internacional Collaborà en mitjans esportius com a especialista de boxa Publicà Història de la boxa catalana 1996, que es convertí en la crònica de referència sobre aquest esport Rebé…

Practicà l’atletisme en les files de l’Athletic Sporting Club, i fou recordista català 1914-15 i espanyol 1015 dels 1500 m Pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, participà en el diseny de l’Estadi Català i en la construcció de la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona 1921-24, entre altres projectes Membre d’Acció Catalana, impulsà el moviment catalanista esportiu Formà part de la junta directiva del CNB, del qual fou vicepresident 1920 i representant del club en els actes fundacionals de la federació espanyola, que arribà a presidir, des de l’abril del 1920 fins al gener…

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt…

Jugà al Futbol Club Barcelona dues temporades 1941-43, amb el qual disputà 10 partits de Lliga i guanyà una Copa d’Espanya 1941 Posteriorment, jugà al Real Oviedo en dues etapes 1944-50 i 1952-57, i a l’Atlético de Madrid 1951-52 Jugà amb la selecció espanyola en una ocasió Entrenà el Real Oviedo 1959-60 i 1961-62, el Granada FC 1960-61, el Racing de Santander 1963-64, l’Espanyol 1965-66, l’Sporting de Lisboa 1967-68, el Córdoba CF 1968-69 i el Club Deportivo Puertollano 1969-70 Jugador també de bàsquetbol, jugà al Club Esportiu Laietà 1936 i al Covadonga asturià 1950-51 Fou pare…

És autor de la part cinematogràfica del Manifest of Angry Young Man És el principal promotor i teòric del free cinema Cofundador de la revista “Sequence” i crític d’altres, ha practicat també la direcció escènica S'inicià al cinema amb la realització de documentals industrials i d’altres sobre diversos temes, en els quals apuntava ja una decidida voluntat testimonial i crítica, així com una aguda sensibilitat i habilitat per a captar i interpretar situacions, que li permeten d’unir en els seus films el lirisme i el realisme El 1957 realitzà el transcendental Every Day except…

Migcampista conegut amb el sobrenom de l’ Anglès Exiliat al Regne Unit, començà a practicar futbol amb el Wolverhampton Wanderers 1943-45 i el Coventry City FC 1945-47 Tornà a Espanya i jugà amb l’Athletic de Bilbao 1947-49, el Real Valladolid 1949-51, el Futbol Club Barcelona 1951-54 i l’Sporting de Gijón 1954 Guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Quan encara era jugador començà a entrenar el Gimnàstic de Tarragona 1953 Entrenà nombrosos equips de categories inferiors com l’Hèrcules de l’…

Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell…