Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde

L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general…

Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…

L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874…

Residí a Tàrrega a partir del 1954 Guanyà el Cinturó Lleidatà 1959, 1960, el Trofeu Pepsi Cola 1960, el Gran Premi de Sant Miquel 1960, el Trofeu de Melilla 1962 i una etapa del Gran Premi de Catalunya 1960 El 1961 disputà la Volta a Catalunya amb l’equip Faema El 1980, un cop deixà el ciclisme, fundà la Penya 10 x Hora de Tàrrega Fou director esportiu del Club Ciclista Tàrrega, el Club Ciclista Tarragona i la Penya Ciclista Colomina Collaborà amb El Ciclista i Meta 2Mil