Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
mitja volta
Moviment semicircular pel qual algú o alguna cosa pren la posició oposada a la que tenia.
banderer
Història
Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.
Eren creats amb una cerimònia especial N'hi havia de dues menes cavallers i escuders, que es distingien perquè els primers portaven esperons d’or i els darrers d’argent Hi havia banderers de primera bandera, de segona i de tercera Inicialment, el títol era personal, però després esdevingué hereditari en les famílies feudals, i sempre anava unit al feu
majordom
Història
A la corona catalanoaragonesa, primer funcionari palatí, que tenia cura dels serveis de la casa reial.
Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms , que eren els qui exercien l’ofici en la…
frumentari
Història
A l’antiga Roma, oficial que tenia a cura seva l’abastament de blat als exèrcits.
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
italocèltic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.
Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc
Soraja
Despoblat
Despoblat del municipi de Bolulla (Marina Baixa); antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 5 focs.
Seguer
Despoblat
Despoblat del municipi de Cirat (Alt Millars); antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 45 focs.
guaita
Història
Funcionari que a Mallorca tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa.
El càrrec, creat el 1334 i revalidat el 1595, era proveït pels jurats Fou suprimit amb la Nova Planta Era també anomenat talaier
olla dels pobres
Alimentació
Història
Pràctica caritativa que tenia lloc a les ciutats, pobles, convents en període de fam o escassetat.
Consistia en una ollada de llegums i carn que era repartida entre els necessitats N'hi ha constància a diversos llocs com Barcelona 1763-64, Vic 1792, Granollers 1810
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina