Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff S'ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment de Barcelona Ha publicat Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XV e siècle 1952, la profusament documentada tesi doctoral Barcelone centre économique à l’époque des difficultés 1380-1462 1967, traduïda al català el 1976 i Aux origines des grandes compagnies La Compagnie Catalane de 1302 1975 És professora a la Universitat de Montpeller

Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte

Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705

Doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica En el treball de recerca, ha investigat el paisatgisme mallorquí a través de l’anàlisi comparada de poemes sobre Sóller 1988 i sobre la recepció de l’existencialisme als Països Catalans tesi doctoral, 1992 Ha publicat també diversos estudis de literatura moderna i contemporània sobre, entre d’altres,N Oller, À Guimerà, M Costa i Llobera, V Almirall, MÀ Riera, J Ramis, A de Bofarull, J Fontanella G Roca i Seguí, G Roca i Reus, P Mata,JM Bartrina i A Puigblanch

Estudià a la Universitat de Sheffield i es doctorà amb una tesi sobre Thomas Weelkes i el madrigal anglès Ensenyà en diverses universitats fins que el 1975 fou nomenat Heather Professor de la Universitat d’Oxford Des del 1976 fins al 1980 formà part del consell editorial de la revista "Music and Letters" i entre el 1979 i el 1983 fou el president de la Royal Musical Association Musicòleg d’amplíssims interessos, fou una autoritat mundialment reconeguda en el camp de la música italiana del Renaixement i el primer Barroc

És conegut per popularitzar els potencials de la nanotecnologia molecular durant les dècades de 1970 i 1980 En el seu primer llibre, Engines of Creation 1986, introduí el terme nanotecnologia per a denominar la nova tecnologia que permet que màquines de mida nanomètrica puguin manipular els àtoms La seva tesi doctoral, realitzada a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT, posteriorment fou publicada sota el títol Nanosystems Molecular Machinery, Manufacturing and Computation 1992, i rebé el premi de l’Associació d’Editors Americans com a millor llibre de ciència del 1992

Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics Fou membre corresponent de l’…

Fou professor a Lió 1913, a París Sorbona, 1925 Collège de France, 1938 i a Yale 1939 Abordà, amb mentalitat d’assagista, temes molt varis, d’èpoques i de continents distints Sobresurt la seva tesi sobre Piranesi 1918, L’art des sculpteurs romans 1931, on enuncià la llei del marc, i La vie des formes 1934, on, partidari de la teoria cíclica dels estils, detectà una vida pròpia gairebé biològica de les formes artístiques en el decurs de la història Tingué també una àmplia difusió el seu assaig, inacabat, L’an mil 1952

Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca Ha excavat a les Balears Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana i les Pitiüses Ca na Costa, Can Sargent i collabora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria Ha publicat, entre d’altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural 1991, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990 És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

Estudià a la Universitat de Colònia, i es doctorà amb una tesi sobre les connexions entre poesia i teologia Coneguda per les seves tesis contra la guerra de Vietnam, del 1968 al 1972 organitzà, juntament amb el seu segon marit, les Politisches Nachtgebet ‘nits de pregària i política’ Ensenyà teologia sistemàtica a la Union Theological Seminary de Nova York 1975-87 L’any 1994 fou nomenada professora honorària de la Universitat d’Hamburg Fou la creadora del terme cristofascisme i és autora de diversos llibres, entre els quals Suffering 1975 i Creative Disobedience 1995