Resultats de la cerca

Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers…

Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva…

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona…

Situació Vista exterior de la capella des del costat de migjorn M Anglada La capella es troba apartada uns 100 m del mas El Colomer vora el límit del terme municipal de Taradell amb el de Tona, o sigui al sud-est Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 37,6 —y 35,6 31 tdg 376356 Per anar-hi, cal sortir de Tona en direcció a Vic abans del trencall del Manantial Ullastres hi ha un carrer a mà dreta que condueix a les piscines municipals fins trobar un camí carretera en bon estat…

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda, Pere Calders,…

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’…

Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888 també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879 El 887 participà en el cisma d' Esclua , i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré Un nou…

Situació i presentació Estès al sector de ponent de la Plana de Vic, al límit entre el Moianès i les primeres serralades del Lluçanès, és un municipi de muntanya mitjana Limita al N amb el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer i amb una llenca que s’escola de les terres de Vic, a l’E termeneja amb Malla, al SE amb Tona, al S amb Collsuspina i Moià, a l’W amb els termes de l’Estany i Santa Maria d’Oló El municipi de Muntanyola, que havia comprès els antics termes de Múnter, Malla, Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb, conserva com a reminiscència d’aquestes antigues municipalitats un…