Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
Barren Grounds
Nom amb què són conegudes al Canadà les extenses àrees de l’escut canadenc constituïdes per roques cristal·lines i dures del Precambrià, arrasades i polides pel glaç, on s’han format una gran quantitat de llacs i depressions d’origen glacial.
Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments de roques més…
Castell d’Ancinhan
El castell d’Ancinhan, del qual no es coneixen notícies documentals, es trobava al capdamunt d’un turó anomenat el Serradet, tallat al NE per un cingle Aquesta construcció no ha deixat cap vestigi, excepte en la toponímia l’indret on s’alçava és conegut com Lo Castelhàs Al lloc del seu emplaçament no hi ha res més que el substrat rocós, ocupat avui pel dipòsit d’aigua del poble El poble d’Ancinhan s’estén a redós d’aquest turó Les cases són disposades en graderia sobre un vessant limitat al NE per un fort pendent A l’extrem sud-est de la població hi ha una porta d’arc de mig punt és difícil…
Antoni Cellers i Azcona
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu…
Pere Sacoma
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire fonament, la idea…
Ginestar

Ginestar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte i Miravet al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional El sector NW…
corrent en jet
Meteorologia
Geografia
Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a grans velocitats.
Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal de 10 a 100 nusos/km com vertical de 10 a 20 nusos/km, i en llurs eixos la velocitat del vent oscilla entre els 60 i els 400 nusos/km S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una profunditat de 3 a 8 km D’…
art uruguaià
Art
Art conreat a l’Uruguai.
Es conserven escasses i poc importants restes precolombines, emparentades amb cultures patagòniques De l’època colonial, també d’un escàs relleu, són alguns edificis de traçat molt sobri El màxim interès recau en construccions militars, ja del s XVIII, com la ciutadella de Montevideo 1742 i la fortalesa de Santa Teresa 1780 El neoclàssic és representat per l’obra de l’arquitecte espanyol Tomás Toribio i el seu fill, que efectuaren nombroses construccions a la capital L’arquitectura moderna s’inicià sobretot amb la creació de l’escola universitària d’arquitectura 1915 Es destaquen…
Ponç Descoll
El castell de Bellver, obra de Ponç Descoll
© Fototeca.cat
Arquitectura
Militar
Arquitecte, format possiblement com a enginyer militar.
A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call 1277 El 1284 encara residia a Perpinyà Com a mestre de les obres reials de Jaume II, intervingué o supervisà una bona part de les construccions oficials dels regne de Mallorca Cap al 1303, posà els fonaments de les muralles de Ciutadella Dos anys més tard reconstruí la torre de l’Àngel de l’Almudaina de Palma, Mallorca, el 1309 encara treballava en les obres d’aquest alcàsser, juntament amb Pere Descoll Dirigí les obres del castell de Bellver , que possiblement ell mateix havia traçat Hom l’ha…
La vila medieval de Badalona
Art romànic
Històricament, és indubtable que el nucli medieval de Badalona fou una clara continuació de la Bètulo romana Però també tenim molts indicis que en fan suposar fins i tot la continuïtat urbanística L’arqueologia confirma la pervivència de la ciutat a través d’habitatges, magatzems i obradors que es construïren fins a l’alta edat mitjana aprofitant edificacions d’època imperial L’estat actual de les recerques arqueològiques no permet determinar amb exactitud l’àmbit d’aquell hàbitat alt-medieval Podem suposar, però, que les noves construccions, totes de poca envergadura i aprofitant elements…
vogir

Serra de vogir
© Arxiu Fototeca.cat
Tecnologia
Serrar (una planxa de metall, de fusta o d’altre material) amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina