Resultats de la cerca

Amb la graduació de tinent coronel, lluità durant la Guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles En esdevenir-se el triomf borbònic es trobava a Mallorca, des d’on s’exilià com a sergent major del regne, amb el lloctinent Josep Antoni Rubí i Boixadors i d’altres austriacistes A Nàpols, on es refugià, fundà una casa, per a la qual obtingué de l’emperador Carles VI el títol de comte d’Andreu

La primera edició es disputà entre el 29 de març i l’1 d’abril de 1947 amb finals d’etapa a Barcelona, Terrassa, Granollers, Sabadell i Manresa Miquel Poblet en fou el guanyador i repetí el triomf un any després Fou succeït per Emilio Rodríguez, Joan Espin i el francès André Boher També s’imposaren dos cops Francesc Tortella 1957, 1958 i Josep Suria 1959, 1963 L’any 1970 vencé Joan Aguilar

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

Des del 1927 encapçalà el partit nacionalista wafd Cap del govern 1928 i 1929-30 i primer ministre 1936 i 1942-44, tingué un paper important en la consecució del tractat d’aliança angloegipci 1936 i presidí la constitució de la lliga d’estats àrabs 1944 Obligat per Faruk a dimitir 1944, tornà al poder amb motiu del triomf del seu partit 1950 Després del cop d’estat del 1952 es retirà de la vida política

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí

Ambaixador a Turquia 1754-68 i a Suècia 1771-74, on sostingué el triomf antinobiliari de Gustau III, contribuí a millorar la situació de França després de la guerra dels Set Anys Ministre d’afers estrangers 1774-87 i hostil a Anglaterra, afavorí la independència dels EUA i féu caure Turgot, que s’hi oposava 1776 Fou un dels artífexs dels tractats de Versalles del 1783 i s’alià amb Espanya i els EUA contra Anglaterra

Fou fundat el 1984, després que el RCD Espanyol decidís eliminar la secció de rugbi La primera junta la formaren Toni Rigat, Carles Tabernero, Josep Maria Vilajosana i Josep Cobo Vesteix els colors blanc-i-blau que recorden la vinculació al RCD Espanyol El primer triomf rellevant fou el títol de campió de Catalunya el 1988 Té una escola de rugbi des del 1986 i juga els seus partits al camp de la Foixarda, a Montjuïc

Descendents de colons germànics arribats a partir del s XIII, una part d’ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el tractat de Saint-Germain l’adscriví a Txecoslovàquia Aquesta reivindicació, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein fundà el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets, filonazi, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets Sudetendeutsche Partei Arran del triomf d’aquest a les eleccions legislatives del 1935, Praga féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà Després d’un nou triomf…