Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
joc d’ampolles
Música
Instrument musical que consta d’una sèrie d’ampolles que, en ser percudides de manera alternativa amb una baqueta o pal, permeten interpretar una melodia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de tubs El volum de la cavitat tubular de l’ampolla pot ser modificat amb la introducció de petites quantitats d’aigua per tal d’obtenir l’afinació desitjada
Kamensk-Ural’skij
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sverdlovsk, Rússia.
Situada a la vora esquerra del riu Iset’, és un nus ferroviari Fundada a la fi del s XVII com a poblat fabril, hom la considera ciutat des del 1935 Té fàbriques d’alumini, de tubs i metallúrgiques
fonendoscopi

fonendoscopi
(CC0)
Instrument emprat en l’exploració clínica per a auscultar els sons que produeixen les diverses vísceres i els aparells de l’organisme, especialment el cardiocirculatori, el respiratori i el digestiu.
Consisteix en una petita campana, la base de la qual sol anar proveïda d’una membrana És unida a dos tubs, de goma o un altre material, que transmeten el so fins als auriculars, situats a l’altre cap
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de material…
sonda
Tecnologia
Instrument de perforació emprat per a obrir forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, per a injectar-hi ciment o salmorra per tal de consolidar-lo o congelar-lo, respectivament, etc.
Les sondes poden actuar per percussió o per rotació En la sonda de percussió o sonda de caiguda lliure , un cisell va enroscat a l’extrem d’una barra molt pesant penjada d’un cable que és fixat al motor de la sonda mitjançant un balancí, una lleva o un altre mecanisme que li confereix un moviment alternatiu, en elevar-la i deixar-la caure després bruscament sobre la roca, d’una cadència generalment compresa entre 20 i 150 cops per minut El mecanisme que manté el cable suspès imprimeix també al cisell un lleuger moviment de rotació, de manera que el seu tall ataqui la roca amb un angle cada…
Les fistulinàcies
El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , un…
canal
Música
En l’orgue, semicilindre longitudinal, tapat per un extrem, on hi bat la llengüeta que produeix el so dels jocs de llengüeteria (trompeteria).
Usualment és de llautó o de fusta en el cas de tubs grans Pot tenir mesures diverses segons la tradició seguida -francesa, alemanya o espanyola-, el joc al qual vagi destinada o bé el lloc d’emplaçament -interior, batalla, etc
sitja barrejadora
Alimentació
Tecnologia
Dipòsit utilitzat per a la barreja de sòlids que no presenta elements mòbils.
La barreja es presenta per efecte de la gravetat La sitja es carrega en capes successives dels productes a barrejar Els productes s’extreuen de diferents nivells per mitjà de tubs sonda de diàmetres proporcionals a les quantitats que entren a la barreja
commutació
Electrònica i informàtica
Modificació de la configuració d’un o diversos circuits elèctrics mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions.
Els dispositius o elements emprats per a efectuar una commutació poden ésser de tipus molt divers, segons la forma en què és feta per contactes mecànics, d’accionament manual o bé automàtic relés, o estàticament mitjançant dispositius electrònics tubs, transistors, tiristors, etc
estil
Botànica
Prolongament filiforme de l’ovari que sosté l’estigma.
En el cas d’un pistil pluricarpllar, l’estil pot ésser únic o hi poden haver tants estils com carpels, lliures o més o menys concrescents L’estil és travessat pels tubs pollínics, un cop germinat el pollen caigut a l’estigma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina