Resultats de la cerca

Organitzada anualment pel club Cornellà Atlètic, en cada edició es disputaven fins a una vintena de curses per a totes les categories, federades, escolars i populars L’any 1998 la prova aconseguí la categoria d’internacional La cursa del 2011 també fou el Campionat de Catalunya de la milla en ruta Entre els atletes que han guanyat la competició destaquen l’atleta local Reyes Estévez, vencedor en quatre ocasions, Fermín Cacho, Arturo Casado, Manuel Olmedo i l’ucraïnès Ivan Hesko Entre les noies, han guanyat Montse Fontarnau, en tres ocasions, Jacqueline Martín, Carla Sacramento, Marta…

El Sínode del Patriarcat ecumènic de Constantinoble aprova la secessió de l’Església ucraïnesa Una de les mesures és la rehabilitació del patriarca Filaret, excomunicat el 1990 per haver intentat una escissió del patriarcat rus La decisió del Patriarcat de Constantinoble, que té una posició d’autoritat en l’Ortodòxia mundial, és una victòria del president ucraïnès, Petró Poroixenko, que acusa el Patriarcat de Moscou de donar suport a la ingerència russa en els afers interns ucraïnesos, especialment des de l’annexió de Crimea 2014 Al setembre Rússia va trencar les relacions amb el Patriarcat…

Fundat el 1955 per Jaume Carles Morell, cessà les seves activitats l’any 1959 Fou refundat el 1965 amb el nom de Tenis de Mesa-OJE Olesa i la temporada 1972-73 pujà a la màxima categoria estatal gràcies a jugadors com Joan Sureda o Josep Feliu Jugà quatre temporades en aquesta categoria i el 1975 aconseguí el subcampionat També jugà dues temporades en competicions europees El 1977 descendí de categoria, que fou recuperada la temporada 2003-04 Un dels jugadors destacats d’aquesta nova etapa fou l’ucraïnès Vladimir Dvorak Guanyà en tres ocasions el Campionat de Catalunya masculí per equips 2005…

Enginyer químic de professió, fou corresponsal durant la Segona Guerra Mundial És autor d’obres de teatre, contes i novelles Entre les seves obres destaquen Vsjo tečot ‘Tot passa’, acabada el 1964, publicada el 1970, Za pravoje delo ‘Per una causa justa’, 1952 i Ziz'i sud’ba ‘Vida i destí’, acabada el 1960, publicada el 1983 a Suïsa i el 1988 a l’URSS Tot passa és una novella escrita en forma d’assaig, i el díptic que formen les novelles Per una causa justa i Vida i destí representa una continuació de la tradició realista russa del segle XIX, una epopeia en l’esperit de Guerra i pau de…

Emigrà a Berlín el 1921, on estudià fins a acabar el doctorat el 1938 El 1940 hagué de tornar a emigrar i s’installà als EUA Entrà en el departament de castellà i portuguès de la Universitat de Califòrnia el 1942, d’on fou catedràtic des del 1952, i es traslladà al departament de lingüística el 1966 El 1946 fundà la revista acadèmica Romance Philology , que dirigí fins el 1982, de gran prestigi Escriví pocs llibres Essays on Linguistic Themes , 1968, per exemple però és autor de dos centenars llargs de monografies i articles, on es combinen la màxima escrupolositat de detalls amb una gran…

Graduat per l’Institut d’Estudis Orientals de Moscou 1953 i, en economia, per l’Escola Estatal Lomonosov de Moscou 1956, ingressà al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1959 Fou corresponsal de Pravda , diari oficial i òrgan del partit, a a l Caire i altres capitals del món àrab entre el 1962 i el 1970, anys en què treballà per tal d’intensificar la influència soviètica a l’Orient Mitjà El 1970 fou nomenat sotsdirector de l’Institut per a l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals, organització capdavantera en la política exterior soviètica, del qual esdevingué president el 1977…

Fou un dels representants, dins el Romanticisme polonès, de l’anomenada escola ucraïnesa Conreà la poesia religiosa i èpica, però excellí sobretot en la lírica Destaquen els poemes inspirats en tradicions populars de la seva terra nadiua El 1831 emigrà a França

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb Diaghilev que…

Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on collaborà en…

Als dotze anys s’inicià en la gimnàstica, i el 1949 es traslladà a Sverdlovsk, i el 1951 a Kíev, on tingué com a condeixebles els gimnastes més prometedors de l’URSS, entre d’altres el campió olímpic Viktor Čukarin La seva primera competició internacional destacada fou al Mundial de Roma 1954, en el qual guanyà una medalla d’or en la modalitat d’equip i una d’argent en barra fixa En el mateix campionat celebrat a Moscou el 1958 guanyà cinc medalles d’or aparells individual, equip, barres paralleles, cavall i barra fixa Quant als títols olímpics, guanyà dues medalles d’or a Melbourne 1956 en…