Resultats de la cerca
Es mostren 1259 resultats
Symferopil’
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Crimea, Ucraïna.
Indústria alimentària i tèxtil Unida per ferrocarril amb Sebastòpol, el seu aeroport registra un gran trànsit turístic Centre d’ensenyament superior Sorgí, al lloc de l’antiga Neàpolis , durant la dominació dels tàtars, com a residència dels kans S'hi conserva una gran mesquita del segle XVI
Campanyà
Poble
Antic terme i poble del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat al coll de Campanyà
, entre aquesta vila i la de Rubí.
L’antiga església romànica de Santa Maria, també dita de Sant Mamet, esmentada el 1047 i erigida en parròquia abans del 1176, fou unida el 1492 a la de Valldoreix El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120
Hagía Triáda
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Creta que ha conservat les restes d’un palau destruït vers el 1400 aC i un mégaron de l’època micènica.
Sembla que era una de les ciutats dependents de Faistos, amb la qual devia ésser unida per una via enllosada Cal esmentar-ne les pintures murals avui al museu de Càndia i el lot de 150 tauletes micèniques, en escriptura lineal B, que hi han estat trobats
Santa Tecla (Perpinyà)
Art romànic
Aquesta església es trobava a l’est de Perpinyà, dins el terme de Castellrosselló, al costat de migdia Esmentada el 1288, era una església rural, i fou unida pel papa Nicolau V a l’octubre del 1447 a l’església collegial de Sant Joan de Perpinyà
Federación Progresista
Partit polític
Partit socialdemòcrata i radical constituït al desembre de 1984 a Madrid per Ramón Tamames.
A Catalunya s’organitzà en un congrés constituent a l’octubre de 1985 a través de Francisco Navas Patiño, Antonio Rodríguez i Emilio Uriel El partit estatal s’incorporà a Izquierda Unida 1986-1987 i, a Catalunya, a l’abril de 1987 impulsà Els Verds-Federació Progressista
Xalamera
Municipi
Poble i municipi d’Osca, Aragó, a la ribera del Cinca, entre aquest riu i l’Alcanadre.
El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del s XVIII
Uberaba
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minas Gerais, Brasil, a la riba del riu Uberaba.
És centre comercial d’una important regió agrícola, criadora de bestiar boví i productora d’arròs, taronges, mill, llegums, cafè, canya de sucre i bananes Té indústria del ciment i derivats, calçat, i refineria de sucre És unida per carretera i ferrocarril amb Belo Horizonte, capital de l’estat
el Boquers
Llogaret
Llogaret (740 m) del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu
Siscar
Poble
Poble (591 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), dins l’antic terme de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’E del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar , que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319 El 1425 fou unida a la comanda de Susterris
Morón
Ciutat
Ciutat de l’Argentina, al NE de la província de Buenos Aires.
Amb el creixement de la capital nacional ha passat a formar part de l’àrea metropolitana de Buenos Aires Centre industrial, amb envasament de carns, conserves alimentàries, adoberia de pells i diverses manufactures Situada a 26 km del centre de Buenos Aires hi és unida per carretera i ferrocarril Té aeroport
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina