Resultats de la cerca

Fill d’ Eduard VII , fou educat com a oficial de marina La mort del seu germà gran 1892 el feu l’hereu del tron Donà a la seva dinastia Saxònia-Coburg-Gotha el nom de Windsor Amb la seva discreta actitud política afrontà les greus crisis que protagonitzà —la Primera Guerra Mundial, l’alliberament d’Irlanda i diverses revoltes socials—, i establí el model de la monarquia britànica contemporània El succeí el seu fill Jordi VI

Fill de Pere II Participà en la guerra de Successió com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria Després de les derrotes d’Almansa 1707 i de Caia 1709, hagué d’acceptar el tractat d’Utrecht El 1744 deixà el govern en mans del seu confessor Gaspar de Incamacão El 1748 rebé del papa el títol de rei fidelíssim

Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a lloctinent de Renat…

Fill de Mitridates IV Filopàtor , fou filhellè i, aliat amb els romans, combaté en la tercera guerra púnica 149-146 aC i en la repressió de la revolta d’Aristònic 133-129 aC Obtingué dels romans el govern de la Frígia i s’emparà de la Capadòcia Sembla que, per instigació de la seva muller, fou occit a Sínope, nova capital del regne pòntic

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva davallada…

Fill i successor de Yūsuf I Bé que fou un polític hàbil, que sabé aprofitar la guerra civil castellana entre Pere el Cruel i Enric de Trastàmara amb diverses annexions territorials Priego, Utrera, Jaén, Úbeda, etc, és famós sobretot com a mecenes d’ibn al-Hatīb, d’ibn Hātima, d’ibn Zamraq, etc i per la seva política cultural construí hospitals i la madrassa del seu nom a Granada

Fill d’ Ermengol IV Casat el 1095 amb María Ansúrez, filla del comte Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, passà la major part del seu regnat lluny del comtat, el govern del qual deixà a mans del vescomte Guerau II de Cabrera No participà, segons sembla, personalment en la primera presa de Balaguer 1101 i trobà la mort, combatent els almoràvits, a Moyeruca , lloc que ha estat identificat amb Mollerussa

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera