Resultats de la cerca

Situació Aspecte dels murs de l’antiga església, actualment consolidats, situats al costat de l’actual capella ECSA - M Raurich Les ruïnes d’aquesta església són situades a llevant de la població, prop de les restes del castell, a la pagesia de Can Balard Mapa 35-14362 Situació 31TCG759181 L’itinerari per arribar al lloc és la drecera que mena al castell de Vilallonga FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals perdé posteriorment en favor de l’antiga capella o sufragània de Sant Martí…

Aquesta església no se sap on es trobava Per una donació que l’any 1062 féu Guillem a la seva muller Adelaida dels alous que tenia a Olius, a Joval i a Riner, es pot deduir que tot plegat afrontava a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda, a migjorn amb el riu Negre, a ponent amb Vilallonga i a tramuntana amb les Guardioles, i el terme continuava fins a l’església de Sant Pere Per tant, aquest lloc de Vilallonga es trobava a ponent del terme de Riner, o sigui, al de Llanera L’existència de l’església és documentada l’any 1062 al testament de Goltret, que deixà un matxo per a la…

Valentí Carulla i Margerat funda la revista bimestral d’informació terapèutica física i farmacològica “Therapia”, que també dirigí

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285

Valentí Esparó, fabricant tèxtil, introdueix les primeres perrotines, màquines d’estampació de teixits creades per l’enginyer francès Louis Jerôme Perrot

València Nova canvia el seu nom pel de Centre Regionalista Valentí Desapareix el 1910

Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i…

El topònim és esmentat ja a mitjan segle X