Resultats de la cerca

Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…

El sistema més habitual és utilitzar en el circuit ressonant un díode varactor, dispositiu semiconductor que presenta una capacitat variable en funció de la tensió inversa de polarització El mateix efecte es pot produir si s’utilitza com a ressonador una esfera YIG Solen ser habituals marges de variació de freqüència d’una octava Es poden utilitzar directament com a moduladors de freqüència, encara que la seva aplicació principal és en sintetitzadors de freqüència

Consta d’un potenciòmetre, acoblat al motor que mou el paper d’enregistrament per tal que a una variació determinada de voltatge correspongui una longitud constant del paper d’enregistrament, i d’un galvanòmetre adequat per a mesurar la intensitat de corrent, la resposta del qual és transmesa al servomotor que mou l’agulla de l’enregistrador El polarògraf, convenientment acoblat a una cella polarogràfica, és molt emprat en anàlisi química polarografia

Hom l’expressa en percentatge de la longitud de la corda del perfil gruix relatiu i pot variar entre el 3% en els perfils prims fins al 24% en els perfils gruixuts El gruix de perfil té influència sobre la variació del coeficient de sustentació amb l’angle d’atac i sobre el valor màxim d’aquest coeficient de sustentació En general el coeficient de resistència creix amb el gruix de perfil

Pel que fa als processos productius, hom considera que el rendiment és la variació que experimenta la producció davant un cert increment dels factors esmerçats, bàsicament el treball, o una modificació en la seva combinació Si la producció augmenta en la mateixa proporció, hom diu que el rendiment és constant si ho fa en una proporció superior, que el rendiment és creixent, i si la proporció és inferior, que el rendiment és decreixent

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags

El factor d’amplificació és un dels paràmetres més correntment utilitzats per a caracteritzar l’eficiència d’una vàlvula Hom acostuma a representar-lo per la lletra μ, i constitueix el límit teòric del valor de l’amplificació de tensió que pot aconseguir-se amb una vàlvula donada treballant com a amplificadora

En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera

La nova escala modifica lleugerament alguns valors, com ara el punt d’ebullició de l’aigua, que passa a ésser de 99,975° C La variació a temperatura ambient, respecte a l’escala habitual, només serà de millèssimes de grau a partir de 700° C serà d’unes dècimes i per damunt dels 2 500° C la diferència serà de més d’un grau L’escala té sobretot valor en els experiments que requereixen una gran exactitud de mesura

Aquest terme, present sobretot en la segona meitat del segle XVIII i principi del XIX, es pot trobar, entre d’altres, en unes variacions WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Allegro 4a variació o en la secció central d’una forma tripartida L van Beethoven Simfonia núm 3 , opus 55, II compàs 69 Tanmateix, un canvi cap al major no sempre va acompanyat del terme maggiore WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Minuetto in Canone