Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
Dakar
Mercat típic de Dakar
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Senegal i de la regió homònima.
És en una vasta rada a l’extrem sud de la península basàltica del Cap Verd La forta immigració un 75% de la població ha obligat a la creació de barris nous, com el de Fann, on hi ha la universitat més important de l’estat A les funcions administrativa i política s’afegeix la comercial, puix que és l’enllaç amb les rutes entre Europa i Àfrica i entre Europa i l’Amèrica del Sud Té un port molt actiu, per on hom exporta els productes de la regió, principalment cacauets, oli de cacauet i fosfats té installacions per a l’abastament de carbó i olis pesants, sitges i cambres…
Cinematógrafo 1900 (Homenaje a Segundo de Chomón)
Cinematografia
Pel·lícula del 1979, Documental, 98 min., dirigida per Joan Gabriel Tharrats i Vidal.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Méliès Films JGTharrats, Madrid ARGUMENT I GUIÓ JGTharrats FOTOGRAFIA Joan Mariné blanc i negre, normal, José de Lozano, Jean-Claude Marisa França, Piero Chomón Itàlia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gumersindo de Andrés MUNTATGE Miguel Ángel LSantamaría MÚSICA Joan Pineda SO José Almaraz INTERPRETACIÓ Jesús Guzmán Segundo de Chomón, Inma de Santi l’actriu PREMIS Ministeri de Cultura Nacional de Guió 1977 i interès especial Sinopsi Film que explica per primer cop la vida i l’obra del pioner Segundo de Chomón S’inicia amb una reconstrucció d’una sessió de cinematògraf…
Pau VI

Pau VI
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Battista Montini en ésser elegit papa (1963).
Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…
Casa de les Punxes
Casa de les Punxes, nom amb què és coneguda la casa Terrades, de Josep Puig i Cadafalch, a la Diagonal de Barcelona (1903-05)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura civil
Nom amb què és coneguda la casa Terrades (1903-05) de Barcelona, vasta casa de veïns obra de Josep Puig i Cadafalch.
Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germanicomedieval del Modernisme català
literatura de canya i cordill
Literatura catalana
Gènere de destinació popular i de vasta divulgació, nascut amb la impremta, que ha perdurat fins als primers decennis del segle XX.
És format per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa Comprèn cobles, romanços, relats històrics, notícies d’actualitat, fets sensacionals, contes, relacions novellesques des de resums d’obres conegudes, com certs llibres de cavalleries, fins a invencions vulgars, malifetes de lladres i bandolers, sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes drames, comèdies, pasos, pasillos, entremesos, sainets, vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, estampes, auques la més antiga sembla de València, del 1578 i ventalls, pronòstics, calendaris, quaderns de…
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El…
Jorge Guillén

Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració…
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
tangut
Història
Individu d’un poble afí al tibetà que habitava la regió del curs superior del Huang He i la vasta àrea del Kokonor.
Dins un règim d’economia pastoral i agrícola, es dedicaven al comerç i controlaven la gran ruta de les caravanes que travessava l’Àsia central Amb la caiguda de la monarquia tibetana segle IX dC anaren adquirint autonomia, fins a crear pels volts del segle XI el regne Xixia, amb capital a Zhongxiang, i aconseguiren d’imposar llur independència a la dinastia xinesa meridional dels Song Però, després d’una primera invasió per part de l’exèrcit de Genguis Kan 1209, el regne Xixia fou definitivament conquerit i destruït pels mongols 1227, després d’una àrdua campanya militar en la qual morí el…
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina