Resultats de la cerca
Es mostren 773 resultats
Roma, ciutat santa
Roma representa el món sencer Pot semblar pretensiós, però la ciutat té aquesta vocació d’universalitat ben assumida Roma és l’urbs, la ciutat, l’univers De Roma sortien les grans artèries viàries que avui dibuixen Europa Capital de l’imperi Romà, capital de l’Estat pontifici i, des del 1871, capital d’Itàlia, és la seu on reposen els apòstols Pere i Pau Catòlic significa universal, i la ciutat del Tíber ho escampa pertot arreu D’altra banda, Roma, llegit al revés, és amor Ciutat santa, doncs, eterna i romàntica de 'Roma antica', per raó del deliri que provocava l’antiguitat en els poetes del…
prima
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
D’origen monàstic s V-VI, ocupava l’espai que restava entre les laudes i l’inici del treball Més tard s XI-XII hom hi afegí l' Officium capituli , amb la lectura del martirologi Fou suprimida més tard pel concili II del Vaticà 1963
tonsura
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa consistent a tallar els cabells, parcialment o totalment, per significar una consagració especial de la persona.
Coneguda arreu, esdevingué un costum generalitzat dels monjos cristians s V-VI introduïda més tard a l’església llatina s VI-VII com a ritu d’admissió del clergat, distint dels ordes menors, ha estat suprimida per la reforma del concili II del Vaticà
ofrena
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.
La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa
dipterocarpàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns quinze gèneres que apleguen prop de 600 espècies de plantes llenyoses, pròpies sobretot de l’Àsia tropical i l’Àfrica tropical.
Presenten fulles esparses i estipulades, flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, diposades en panícula, i fruits monosperms nuciformes Algunes espècies de dipterocarpàcies són apreciades en fusteria Dipterocarpàcies més destacades Dipterocarpus sp dau Hopea odorata sao, tingan Shorea polysperma lauan , caoba de les Filipines Vatica tonkinensis resac, naric
Jean Baptiste Théodon
Escultura
Escultor francès.
Treballà gran part de la seva vida a Roma La Fe fulminant la Idolatria església del Gesù i sepulcre de la reina Cristina de Suècia basílica de Sant Pere del Vaticà De retorn a França 1705, collaborà en la decoració de Versalles i Marly
assemblea dominical en absència de prevere
Religió
Reunió dominical de fidels, presidida per un laic, en la qual es llegeixen texts bíblics, es formulen pregàries i es reparteix la comunió.
L’escassetat de capellans en els països on l’Església Catòlica té poca implantació o té problemes per a garantir el relleu generacional dels capellans originà aquest tipus de celebració El 1988 el Vaticà publicà un directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere
Ressò
Periodisme
Revista en català, de periodicitat mensual, que nasqué com a «Revista Rural d’Acció Catòlica» el 1968 a Santa Coloma de Farners (la Selva).
Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars
Pierino del Vaga
Pintura
Nom amb què és conegut Pietro Buonaccorsi, pintor italià.
Deixeble de Ghirlandaio, continuà, juntament amb Giulio Romano i GFPenni, l’obra de Rafael a les llotges del Vaticà La seva estada a Gènova, on participà en la decoració al fresc del Palazzo Doria, donà lloc a la consolidació i al desenvolupament de l’escola manierista genovesa
verònica
Art
Història
Religió
Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina