Resultats de la cerca

Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553

Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957

Fou un pagès dotat d’una gran memòria i facilitat de versificació En quedar-se cec, a cinquanta-un anys, es dedicà a captar i a compondre versos d’inspiració popular Era conegut per Txu Terrat

És autor de nombrosos epigrames de tema eròtic, divuit dels quals es conserven a l' Antologia palatina , escrits en versos asclepiadeus, la invenció dels quals li fou atribuïda, bé que ja abans els havia emprats Alceu

Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català Drama d’amor , Pasqua florida o les caramelles , La Costa Brava , entre d’altres Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere

Féu una transposició allargada, en versos alliterats i parcialment rimats, del Roman de Brut , de Wace, que és l’obra màxima de l’anglès mitjà, tant pels elements culturals que conté com pel seu riquíssim lèxic anglès

Fou autor de diversos ġazal i de panegírics Formà part de la plèiade de poetes i músics del soldà Maḥmūd de Ġaznī sota Mas’ud continuà a la cort El seu dīwān conté més de 9 500 versos

Cursà filosofia i lletres i treballà com a funcionari del Ministeri d’Hisenda a Ourense fins el 1967, que fou expulsat del cos per la militància al Partido Comunista de España Posteriorment es guanyà la vida com a llibreter S’inicià com a poeta en castellà Barrio de nadie , 1955 i s’incorporà tardanament a la lírica gallega amb  Arredores 1962, testimoniatge d’una desesperada consciència de solitud, d’una tensió dramàtica basada en el fracàs de tot intent de comunicació Non 1967 és un dels llibres més destacats de la lírica gallega actual, al qual seguiren Calados esconxuros 1981, Premio da…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento, en el qual participà en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja Eficaç collaborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una gran influència capital sobre la vida intellectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal 1584, vicecanceller de la…