Resultats de la cerca

Fortificació esmentada des del segle XIII villa et castrum de Lugols , 1267, de la qual resten vestigis d’una torre al nord de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols D’aquest indret fou originària una família dita Llúgols, que apareix al segle XII Arnau i Guillem de Llúgols es documenten el 1189 El 1384, el poble tenia 7 focs i 18 el 1424

Seu d’un llinatge de cavallers amb notables possessions als termes del castell de Torelló i de Saderra Es documenten entre el 1169 i el 1302, quan Berenguer de Dosrius cedí la seva domus i la castlania del castell de Torelló a Guillem de Malla Consta com destruïda l’any 1405 En queden només vestigis a la part de ponent de la masia del Viver

Té jaciments de ferro i manganès i conreus de cereals, vinya i oliveres A l’antiguitat, donà nom a la guerra de Làmia 323-322 aC, que enfrontà els grecs rebels al domini macedoni contra Antípater Conquerida pels romans, fou incorporada a la Tessàlia 190 aC A l’edat mitjana fou possessió dels catalans del ducat d’Atenes, i serva encara alguns vestigis d’aquesta dominació

Els vestigis d’aquest antic temple parroquial, amb un pilaret que en rememora l’existència, es localitzen al nord de Queixigar, en la petita vall del Fornó i vora la cruïlla de camins que menaven a Iscles i a Sant Esteve del Mall D’acord amb aquest emplaçament, molt probablement Santa Maria de Puiasons correspon a l’església de Santa Maria, “en el riu prop del castell d’Iscles”, que havia estat edificada pel prevere Blanderic, fidel comtal, i que fou consagrada pel bisbe Odesind vers l’any 967 segons una falsificació del segle XI Blanderic morí sense disposar sobre qui havia de…

Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el nom de mas de…

Situació Les restes de Sant Simeó de Tavascan, formades per part de la façana i del sector sud-est, es conserven prop de la moderna església parroquial ECSA - JA Adell Al costat de l’actual església parroquial de Tavascan i servint de mur de contenció i de tanca del cementiri, situat a un nivell força més alt que el del carrer, hi ha les restes suposades de l’església de Sant Simeó, després dita Sant Bartomeu, l’antiga església parroquial JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH572230 Història El lloc de Tavascan és esmentat com a fita en el document, datat entre el 1120 i el 1122, en què els homes de…

El castell de Lés es troba situat a ponent de la vila, damunt Savièla , cim de la roca anomenada també “Castere” 1 189 m d’altitud El camí d’accés s’ha perdut enmig de la vegetació pirinenca Per a anarhi, malgrat tot, el que és millor és seguir els vestigis del caminet primitiu a peu des de Lés Aquest castell resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Telhèr i el riu de la Muleta Com a bon castell senyorial, domina la plana de la Vall600-700 m alt, terraplenada per les morrenes de les geleres i l’empremta fluvial Com a castell fronterer,…

L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han…

Es troben vestigis d’aquesta orogènia al massís Armoricà, on el plegament fou acompanyat per un metamorfisme de grau variable i per intrusions granítiques Segons alguns autors francesos i espanyols, el Cadomià també afectà alguns materials precambrians del Massís Central francès i del Massís Ibèric El Cadomià és correlacionat amb l’Avalonià de l’est dels Apalatxes i amb el Panafricà d’Aràbia i del nord i l’est d’Àfrica

El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica