Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina. L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N. Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents. En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó. En aquests moments el mas era conegut amb el nom de mas de Porpres, i així l’anomena sant Bernat Calbó (segons la tradició, nascut en aquest casal) en el seu testament del 1215.
L’actual fesomia de la fortalesa, molt restaurada, no es correspon a l’originària d’època romànica, de la qual només resten alguns minsos vestigis a l’interior.
La família Calbó, propietària del casal, que centrava una petita circumscripció territorial autònoma, va vendre petites porcions de les seves terres entre els segles XIII-XIV, però s’ignora en quin moment va deixar de ser-ne els senyors. El 1334 consta com a propietària Bernarda Desprats.
El casal va passar per mans de diferents propietaris, els quals van fer importants reformes els anys 1603 i 1738. D’aquestes últimes resten vestigis evidents en la fesomia del mas. El seu últim propietari, el senyor J. I. Ferrero, ha realitzat Importants treballs de restauració que han donat a l’edifici la seva fesomia actual.