Resultats de la cerca

La seva obra més coneguda és la biografia novellada Harsha-charita Escriví també la llarga novella Kādambarī , que deixà incompleta, un poema dedicat a la deessa Chaṇdī, i algunes peces de teatre imitant Kālidāsa

Dels nou sants d’aquest nom registrats pel martirologi romà, és l’únic no llegendari Fou també abat del monestir de Condat La seva festa se celebra el 6 de juny

Fou amic del metropolità Julià de Toledo , amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior

Fill de Šahryār i net de Cosroes II, essent infant pujà al tron, i no exercí mai el poder Immediatament s’inicià la invasió àrab vençuts els perses a Al-Qādisiyya 636 i ocupada Selèucia i Ctesifont 637, els seus exèrcits foren derrotats a Nehavend 642 Cercà refugi d’una província a una altra, fins que fou assassinat a Merv actual Mary, al Turkmenistan Els parsis de l’Índia continuen comptant els anys a partir de l’ascensió al tron de Yezdegerd

La tradició el fa el primer guanyador del concurs musical de les festes d’Apollo a Esparta 676 Més músic que poeta, hom li atribueix la introducció de l’heptacord i l’organització del nómos citaròdic en set parts Resten pocs fragments dels seus nómoi , proemis i escolis

Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš

D’una família sacerdotal resident prop de Jerusalem, encara jove se sentí cridat al ministeri profètic, l’any 13 del regnat de Josies 627 aC La seva activitat profètica durà fins després de la destrucció de Jerusalem 586 aC Sovint malvist, perseguit i amenaçat de mort, fou obligat finalment a emigrar a Egipte, on degué morir

És considerat l’autor del llibre d’Habacuc , redactat probablement als voltants del 600 aC, on planteja el problema del triomf del mal possiblement la invasió dels caldeus, però proclama alhora el triomf final de la justícia

Predicà a Jerusalem en temps del rei Josies, abans de la reforma promoguda per aquest 640-622 aC El corresponent llibre de Sofonies , que potser no és íntegrament de la seva mà, es redueix a tres breus capítols s’obre amb unes amenaces a Jerusalem i amb una crida a la conversió hi segueixen altres amenaces a pobles estrangers i, de nou, a Jerusalem l’anunci que hi és fet del “dia de la ira de Jahvè” fou interpretat a l’edat mitjana com un anunci del judici final i es clou amb les promeses que el Senyor deixarà en el país una resta, un poble pobre i humil que confiarà en el seu nom, les quals…

Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri, el qual…