Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…
Gaietà Barraquer i Roviralta
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, germà dels metges Josep-Antoni i Lluís Barraquer.
Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans
Eduard Zeller
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX
Ambrosio Huici Miranda
Historiografia
Historiador.
Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València És autor de diverses colleccions de documents Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador , en set volums, de nombroses traduccions de l’àrab com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región Novedades y modificaciones 1970
Dietari de la generalitat
Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.
L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos allusius als fets comentats Les anotacions són agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 els posteriors foren destruïts a l’època borbònica, i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713 Ha estat editat fragmentàriament per…
Enrique Flórez de Setién y Huidobro
Historiografia
Erudit i historiador castellà.
Religiós agustí, publicà obres de teologia escolàstica En el camp de la història produí Clave historial 1743, compendi d’història universal La seva obra més ambiciosa és España sagrada , exposició de la història eclesiàstica peninsular a través de l’estudi de les diòcesis En vida seva en foren publicats vint-i-set volums des del 1747, i en deixà dos més de redactats continuaren l’obra Risco del volum 30 al 42, Merino, La Canal i altres del 43 al 54 i Àngel C Vega el 55 i el 56 Un viatge per Catalunya, València i Aragó donà lloc als volums sobre Tarragona 24 i 25 i…
Henri Troyat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès d’origen rus i armeni Lev Tarasov.
Pertanyent a una família armènia de comerciants establerta a Moscou i exiliada amb la Revolució Russa, el 1920 fixà la residència a París, on completà els seus estudis i es llicencià en dret El 1935, amb la primera novella Faux Jour guanyà el Prix du Roman Populaire i el 1938 obtingué el premi Goncourt per L’Araignée Des del 1940 es dedicà integrament a la literatura Autor de més d’un centenar d’obres, és especialment conegut per les seves biografies de personatges russos Dostoïevski , 1940 Pouchkine , 1946 Tolstoï , 1965 Catherine la Grande , 1977 Ivan le Terrible 1982 Raspoutine , 1996…
August Ferdinand Möbius
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom alemany.
La seva obra Der barycentrische Calcül 1827, fonamental per al desenvolupament de la geometria projectiva, aportà nombroses innovacions orientació sistemàtica dels segments, àrees i volums, concepte de raó anharmònica, noció general de transformació homogràfica, etc Estudià les transformacions circulars sobre el pla en la seva obra Theorie der Kreisverwandschaft 1855 Donà el primer exemple de superfície unilateral amb la coneguda banda o cinta de Möbius La seva obra completa Gesammelte Werke fou publicada en quatre volums a Leipzig durant els anys 1885-87
Histoire naturelle
Història
Obra de caràcter enciclopèdic concebuda i iniciada pel comte de Buffon
.
Consta de 44 volums i fou publicada a París del 1749 al 1804 Un assaig metodològic que esbossa els principis per a l’estudi de la història natural obre el primer volum i justifica la totalitat de l’obra En els volums següents hi ha tractats sobre cosmologia, geologia, mineralogia, biologia de l’home i dels animals vertebrats i un llarg estudi dels ocells L’obra, situada en el corrent de l’enciclopedisme, és considerada un precedent del mètode experimental
Estudis Franciscans
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues el 1907.
El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos 1907-13, Estudios Franciscanos 1912-22, Estudis Franciscans 1923-36 i Estudios Franciscanos des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina