Resultats de la cerca

Fou autor d’una part de la façana i del projecte de la catedral d’Estrasburg

Deixeble de Boris Blacher, la seva obra no supera els límits d’una àmplia tonalitat Té òperes, com Prinzessin Turandot 1944, Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1947, basada en l’obra de GBüchner, Der Prozess 1953, basada en la de Kafka, i Der Besuch der alten Dame ‘La visita de la vella dama, 1971, segons l’obra de FDürrenmatt, simfonies Filadèlfia , 1961 Vienesa , 1977 Noces de Jesús , 1980 Muniquesa , 1985 i cantates, música de cambra i concerts

Fou voluntari en la guerra contra Napoleó i funcionari a Berlín Com a poeta romàntic desenvolupà els temes de l’amor, la pàtria i l’enyorament Escriví obres de teatre Die Freier, 'Els pretendents’, 1833 i novelles Das Marmorbild, 'L’estàtua de marbre’, 1818

Remarcable pels seus estudis dels centres d’activitat nerviosa, individualitzà els signes clínics i anatòmics de l’encefalitis letàrgica i els de la pandèmia

Féu illustracions per al Faust de Goethe i per al Nibelungenlied El 1811 anà a Itàlia, on s’integrà al cercle dels natzarens , dels qual esdevingué autèntic capdavanter Tornà a Alemanya el 1819, i fou director de les acadèmies de Munic i de Düsseldorf Amb un hàbil sentit de la composició, donà una nova empenta a la pintura mural alemanya frescs de la Gliptoteca, 1820-30, i de la Ludwigskirche, 1836-39, a Munic cartons preparatoris per a la decoració de l’ossari de la catedral de Berlín, 1841-67, a la galeria nacional de Berlín El 1845 aconsellà, amb èxit, el nomenament de Pelegrí Clavé com a…

Lluità contra la França revolucionària, estigué al servei de Rússia, després ingressà a l’estat major alemany i combaté a Waterloo Des del 1818 dirigí l’escola de guerra La seva obra Vom Kriege ha estat el fonament del modern pensament militar alemany i ha influït poderosament les concepcions de la guerra dels teòrics del marxisme Marx, Engels, Lenin

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte d’alternança…

Ministre de comerç de Prússia 1848, s’esforçà en la reunió comercial i política d’Alemanya a través del Zollverein Fou president de la cancelleria de la confederació nord-alemanya i, més tard, del Reich 1871 En desacord amb la política proteccionista de Bismarck, dimití com a canceller 1876 i com a diputat 1879

Estudià medicina, filosofia i història El 1733 fundà el setmanari satíric “Then Svenska Argus”, dins la línia del “Spectator” d’Addison Al continent, protegit per la princesa Lluïsa Ulrica, germana de Frederic el Gran de Prússia, fou preceptor del príncep hereu 1750 i historiador del regne 1755 Fou bandejat de la cort 1756 a causa dels seus sarcasmes contra el clericat, però hi tornà cinc anys després i fou designat canceller Bon coneixedor de les obres de Voltaire i de Montesquieu, introduí a Suècia la cultura francesa És considerat el creador de la prosa sueca Obres seves són Svea Rikets…

Entre el 1891 i el 1893 efectuà expedicions científiques a Grenlàndia i descobrí la Terra de l’Emperador Guillem II Dirigí una expedició alemanya al pol sud 1901-03