Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el…
Les cornàcies
El sanguinyol Cornus sanguinea és un arbust caducifoli de fulles oposades, amb la nervació molt marcada, que floreix en corimbes de floretes blanques tetràmeres Li escau el nom vulgar tant pel color roig que solen tenir els seus brots tendres com pel to, més cridaner, que prenen les seves fulles a la tardor Xavier Font Es tracta d’una petita família d’arbres i arbusts que viuen sobretot a les zones temperades boreals o, alguns, a les tropicals i subtropicals La formen poc més d’un centenar d’espècies, una de les quals, el sanguinyol Cornus sanguínea , n’és l’únic representant…
peixet de plata
Entomologia
Gènere de tisanurs de l’ordre dels lepismoïdeus, de la família dels lepismàtids.
Són insectes intermedis entre els pterigots i els apterigots Tenen un cos aplanat i un tòrax més gros que l’abdomen Són recoberts d’escates brillants, fet al qual deuen llur nom vulgar Tenen els ulls reduïts o inexistents La longitud total oscilla entre 1 i 2 cm Tenen una àmplia distribució a tot el planeta, a excepció de les zones més septentrionals De costums lucífugs, les espècies domèstiques, com Lisaccharina, acostumen a viure darrere els llibres, dels quals s’alimenten
grua

Grua del paradís
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus, Anthropoides, Bugeratus i Balearica.
La grua vulgar Ggrus té el plomatge gris clar, la gola i la cara negres, el pili vermell i una franja blanca des dels ulls fins a la meitat del coll Habita al nord d’Europa i hiverna a l’Àfrica septentrional i al sud de la península Ibèrica És ocasional als Països Catalans La grua del paradís Aparadisea habita a l’Àfrica meridional, i la grua damisella Avirgo és originària de l’Àsia oriental i de l’Àfrica nord-occidental
pelicà
pelicà bru
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes
, de la família dels pelecànids, l’únic vivent de la família dels pelecànids.
El pelicà vulgar Ponocrotalus és blanc rosaci, amb les rèmiges primàries negres i un petit plomall groguenc a la part posterior del cap El bec i la bossa són grocs i els ulls vermells Habita als aiguamolls, als llacs i a les ribes marines des del SE d’Europa fins a la Xina i l’Àfrica oriental El pelicà africà Prufescens i el pelicà rosat Prosseus habiten a l’Àfrica i el pelicà blanc americà Perythrorhynchus i el pelicà bru Poccidentalis a Amèrica
François Raynouard
Literatura francesa
Escriptor occità en llengua francesa.
Diputat el 1791, féu causa comuna amb els girondins i arribà a ésser condemnat a mort En teatre assolí un gran èxit amb Les Templiers 1805 Però és conegut sobretot pel seu Choix des poésies originales des Troubadours 1816-21, sis volums, que contribuí fortament a restituir a la llengua d’oc la seva dignitat El primer volum del Choix és una Grammaire de la langue romane , llengua que serví, segons l’autor, d’intermediària entre el llatí vulgar i les llengües que en deriven
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren…
Els ocells antropòfils
Els ocells i l’acció de l’ésser humà L’expansió dels gavians i gavines com a ocells lligats a l’activitat humana ha estat molt espectacular en els darrers anys, fins a fer-ne un hoste habitual en tota mena d’ambients rics en residus És així com a la tradicional i ja antiga presència de gavines en els conreus litorals, com les que sempre han acompanyat la llaurada al delta de l’Ebre, en cerca l’aliment descolgat per la relia a dalt, s’han sumat modernament les colònies abundoses de gavians als abocadors d’escombraries de tot el país, fins a molts quilòmetres terra endins a baix Així, aquests…
Pere de Llemotges
Cristianisme
Teòleg d’origen francès o occità.
Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística
amanitàcies

Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina