Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
The Chemical Brothers
Música
Grup de pop-rock electrònic anglès.
És format per Tom Rowland Londres 1971 i Ed Simons Londres 1970 El 1989 començaren a actuar en clubs locals amb diversos noms, entre els quals el de The Dust Brothers i el 1992 enregistraren la cançó Song to the Siren, que es convertí en un èxit de la música electrònica El 1995, ja amb el nom The Chemical Brothers, entregistraren Exit Planet Dust 1995, al qual seguiren Dig Your Own Hole 1997, Surrender 1999, Come With Us 2002, Push the Button 2005, We Are the Night 2007, i Further 2010, als qual cal afegir el directe Live at the Social 1996 i el recopilatori Brotherhood 2008 A…
Norman Jewison
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen canadenc.
Format en el teatre i en la televisió, s’inicià en la direcció amb comèdies The Thrill of It All , 1963 Send Me No Flowers , 1964, etc Amb In the Heat of the Night 1967 fou guardonat amb l’Oscar a la millor realització Altres films seus són Fiddler on the Roof 1971, Jesus Christ Superstar 1973, Rollerball 1975, And Justice for All 1979, Agnes of God 1985, In Country 1989, Other People’s Money 1991, Only You 1994, The Hurricane 1999, Dinner with Friends 2001 i The Statement 2003 Obtingué un Os de Plata a la millor direcció 1988 per Moonstruck 1987, pellícula guardonada…
Eddie Redmayne

Eddie Redmayne, en el film The Theory of Everything
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l'actor anglès Edward John David Redmayne.
Des de molt jove rebé classes d'interpretació Estudià història de l'art a Cambridge i simultàniament començà a actuar en produccions teatrals The Goat, or Who is Sylvia , d'Edward Albee, 2004, pellícula que li valgué el premi Evening Standard, vessant interpretatiu que ha continuat i que li ha reportat un gran reconeixement premi Tony al millor actor per Red , de John Logan, 2010 El 2006 debutà al cinema a The Good Shepherd , de Robert de Niro De les actuacions posteriors sobresurten Elizabeth The Golden Age 2007, de Shekhar Kapur Black Death 2010, de Christopher Smith el musical Les…
Sidney Poitier
Cinematografia
Actor i realitzador nord-americà.
S’inicià com a actor de teatre a Broadway El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out 1950 Amb The Defiant Ones 1958, aconseguí un premi BAFTA i fou el primer afroamericà nominat als Oscar, guardó i fita que obtingué el 1963 per Lilies of the Field , actuació que també li valgué un Globus d’Or i un Os de Plata del Festival de Berlin Intèrpret d’una extensa filmografia, altres pellícules destacades seves són Blackboard Jungle 1955, Band of Angels 1957, A Patch of Blue 1965, In the Heat of the Night 1967, To Sir, with Love 1967, Guess Who’s Coming to Dinner 1968, The…
Barry Commoner
Ecologia
Biòleg i activista pel medi ambient nord-americà.
Doctor en biologia per la Universitat de Harvard 1941, fou professor de fisiologia de les plantes a la Universitat de Washington de Saint Louis, Missouri 1946-80 Al final dels anys cinquanta es destacà per la seva oposició a les proves amb armes nuclears El 1966, fundà el Centre per la Biologia Natural dels Sistemes, un dels primers centres privats al món d’estudis d’ecologia Fou editor de Science Illustrated Magazine Aconseguí ressò internacional amb llibres sobre protecció del medi ambient com Science and Survival 1966, The Closing Circle Nature, Man, and Technology 1971, The Poverty of…
David Fincher
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002, Zodiac 2007 i The…
anthem
Música
Religió
Forma vocal específicament anglesa, que té els equivalents llatins o germànics en el motet
i la cantata d’església
.
Originàriament és una derivació anglesa del motet sobre texts del saltiri Enric VIII, en imposar al seu poble una nova litúrgia, n'impulsà l’expandiment A mitjan s XVI l' anthem fou introduït, a Anglaterra, com a part essencial de l’ofici diví, i tots els grans mestres anglesos han conreat aquesta forma El text és una traducció o una paràfrasi anglesa de la Bíblia La forma no és antifònica, bé que etimològicament el mot anthem deriva d’antífona és una forma variable en constant evolució Comparable, a la fi del s XVII, al motet polifònic basat en la imitació, hom distingeix, al s XVII, el full…
Sonny Stitt
Música
Saxofonista nord-americà.
Membre d’una família de músics, aprengué piano i després saxo Al principi dels anys quaranta treballà com a saxofonista en la big band de Tiny Bradshaw El 1945 s’incorporà a l’orquestra de Billy Eckstine, i més tard formà part del sextet i de la big band de Dizzy Gillespie A partir del 1950 alternà el saxòfon alt amb el tenor i, breument, tocà també el baríton Coliderà un septet amb Gene Ammons el 1960 formà part del quintet de Miles Davis, amb el qual enregistrà el disc Live in Stockholm , i en 1971-72 tocà amb el grup Giants of Jazz Feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen…
Giulio Viozzi
Música
Compositor italià.
Deixeble de M Wührer i A Illesberg, estudià al Conservatori Verdi de Trieste, centre on rebé la diplomatura de piano el 1931 i la de composició l’any 1937 Viozzi destaca per un catàleg ampli i variat Fins els anys cinquanta es dedicà bàsicament a la composició de música de cambra i fou al principi d’aquesta dècada que començà a compondre per a l’escena La seva opéra-comique Allamistakeo 1954, basada en Some Words with a Mummy , d’EAPoe, fou estrenada al Teatro alla Scala de Milà sota la direcció de L Maazel i gaudí d’un èxit considerable Però la que es considera la seva obra…
Juan Oliver y Astorga
Música
Compositor i violinista murcià.
Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
