Resultats de la cerca
Es mostren 6153 resultats
Iacopo di Pietro Torni
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, pintor i escultor italià, conegut també amb el sobrenom d’Indaco.
Fou amic i collaborador de Miquel Àngel El 1520 es traslladà a Granada, on pintà una part del retaule de la Santa Creu 1521, Capilla Real i tallà el grup de l' Enterrament de Crist Museo de Granada A Múrcia, intervingué en la construcció de la sagristia i de la torre de la catedral
Castell de Matamargó (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…
art asturià
art asturià Santa María de Naranco, Oviedo (segle IX)
© Fototeca.cat
Art
Formes d’art de la cort d’Astúries, de primer a Cangas de Onís, després a Oviedo i a Lleó, des del segle VIII fins a l’època d’Alfons III.
És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…
tron

Tron reial del Parlament anglès
Art
Història
Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció.
És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a significar la…
Jordi Bonet i Armengol
Arquitectura
Educació
Arquitecte i dirigent de l’escoltisme.
Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l’Escoltisme…
Francesc Vilardell i Viñas
Medicina
Metge.
Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació…
Agustí Maria Bassols i Parés

Iolanda Batallé i Prats
Política
Dret
Advocat i polític.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’ Òmnium Cultural 1967-77, i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana 1975-77 Formà part de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya , fou conseller de Justícia 1982-86 i 1988-91 i de Governació 1986-88 de la Generalitat Impulsà la modernització del dret civil català,…
Carles Gasòliba i Böhm
Política
Polític.
Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys, durant els quals…
Joan Maria Nin i Gènova

Joan Maria Nin i Gènova
© La Caixa
Economia
Economista i advocat.
Estudià a la Universitat de Deusto i és màster en lleis per la London School of Economics and Political Sciences Començà la seva carrera a l’antic Banco Hispano Americano, del qual fou director internacional el 1980 En 1978-1980 formà part de l'equip del ministeri per les negociacions amb les Comunitats Europees Després de la constitució del Banco Central Hispano el 1992, en fou nomenat director general i territorial de Catalunya i, en fusionar-se aquesta entitat amb el Banco de Santander, passà a formar part de la comissió directiva de l’entitat, fins el 2002 Aquest any s'incorporà al Banc…
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina