Resultats de la cerca
Es mostren 2025 resultats
gram americà
Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
Montnegre
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d’obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel S la foia de Xixona.
Constitueix un enclavament entre els municipis de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig
colom de Nicobar
Colom de Nicobar
Heather Paul (CC BY-ND 2.0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, que té les potes altes, semblants a les de la gallina, i el plomatge verd bronzejat, amb les plomes del coll llargues i caigudes, formant una espècie de pitet.
Habita a les illes Nicobar, Moluques i Nova Guinea
actinolita
Actinolita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Amfíbol del grup de l’actinota, de fórmula Ca2(Mg,Fe)5Si8O22(OH,F)2, però amb grans quantitats d’òxid ferrós que li donen un color verd fosc.
Té duresa 5-6 i pes específic 3,02-3,44
astrància
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, d’un verd fosc, tija de 20 a 50 cm d’alt, amb flors en umbel·la envoltada per un involucre de bràctees blanquinoses.
Creix en llocs alts i humits, sobretot als Pirineus i a l’Europa central
billar
Jugador de billar iniciant una jugada de carambola
© Fototeca.cat
Billar
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs
sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.
Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals han de tocar…
donzell
Donzell
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 60 cm d’alçada, de tiges dretes, pubescents, molt ramificades, amb fulles bipinnatisectes, d’un verd blanquinós, i amb capítols penjants, disposats en panícules.
Es fa en llocs incultes i pedregosos, sobretot a muntanya Té fortes propietats aperitives i és la base del vermut
sentxa
Alimentació
Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.
bicicleta tot terreny
Tomàs Misser durant la seva participació a la mànega de la Copa del Món de bicicleta tot terreny celebrada a Llinars del Vallès el 1993
Arxiu Guak
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de muntanya sobre camins i cingleres en un entorn natural, coneguda popularment com a BTT (bicicleta tot terreny).
La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…