Resultats de la cerca

És una de les autores de més prestigi de la literatura sueca actual, ha guanyat diversos premis literaris i ha estat traduïda a 25 llengües Ha escrit novella Häxringarna ‘Els anells de les bruixes’, 1974, Gör mig levande igen ‘Fes-me viure altra vegada’, 1996, etc Des del 1978 és membre de l’Acadèmia Sueca

Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina El 1969 hom n'inicià una nova collecció, impulsada per JRamis, RBacardí, OCasassas, JColomines, JLlorens, JBurgués, AMirada i RCasares, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans Del 1976 ençà, la collecció és editada amb el patrocini de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques

Seguidor de Pedro de Orrente És autor de diverses pintures al claustre de l’església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el del pare Tosca La seva filla Josepa Maria Larraga fou miniaturista i fundà una acadèmia privada de dibuix

Soci del club d’esgrima La Salle Bonanova, s’especialitzà en floret Fou campió de Catalunya 1973 i guanyà diverses medalles en Campionats d’Espanya de floret Participà en la fundació de l’Academia Española de Maestros de Armas 1978 Entre els seus deixebles més destacats es troben Miquel Roca, Beatriz Giró i Itziar Mañá

Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa

Doctor en farmàcia, des del 1849 fou professor de la Universitat de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la qual regalà una collecció important de fòssils, plantes, etc Fou collaborador de Crónica Científica i publicà diverses obres, com Moluscos de España 1887 i Panorama zoológico 1888-89

El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química

Director del museu mineralògic de Peterburg i professor a la Universitat de Moscou, estudià nombrosos minerals des del punt de vista geoquímic Fou membre de l’Académie des Sciences de França 1963 i de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Publicà History of Minerals 1925 i Očerki geokhimii ‘Estudi de la geoquímica’, 1924

Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc

Durant la Segona Guerra Mundial organitzà i dirigí l’exèrcit Més tard, fou membre de l’Assemblea Nacional 1948-68, cap de l’Acadèmia Militar 1954-58 i una figura destacada del partit comunista President de la república durant la primavera de Praga , romangué en el càrrec després de la caiguda de Dubček 1968-75