Resultats de la cerca
Es mostren 1028 resultats
Ribera de Montardit
Llogaret
Llogaret del municipi de Sort (Pallars Sobirà), fins el 1970 del d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al S de la ribera de Sort.
correligionari | correligionària
Dit de la persona que professa la mateixa religió que una altra.
vestuari
Conjunt dels vestits que tenen una o diverses persones, especialment els actors i les actrius per a portar-los en escena.
Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí
Música
Festival de música instituït el 1980 sota l’organització de les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí i celebrat anualment els mesos de juliol i agost.
Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l’European Festivals Association En l’edició del 1999 s’inaugurà l’àrea de les Músiques del Món, on es donà cabuda a les músiques tradicionals del món, el jazz i la música contemporània, i el festival canvià el seu nom original de Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí per l’actual El 2002 s’hi creà la figura del solista resident, que estrenà la violinista Viktoria Mullova, i el 2006 presentà la seva pròpia formació, l’Orquestra Barroca del Festival de Torroella de…
Museu Etnològic
Museu Etnològic de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Etnologia
Museu municipal creat el 1948 a Barcelona a proposta de Tomàs Carreras i Artau, amb la col·laboració de Francesc Pardillo.
Té els precedents en la iniciativa duta a terme els anys vint per un grup d’intellectuals i acadèmics aficionats a l’etnologia i al folklore consistent a reunir peces de les cultures tradicionals catalana, europea i d’arreu del món per a difondre’n el coneixement entre el gran públic En aquesta etapa, acollí colleccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les Filipines, la Guinea Espanyola, l’Equador i el Perú I també objectes procedents del Pavelló Missional de l’Exposició del 1929 Com a museu fou inaugurat el 1949 en un pavelló a Montjuïc que havia…
ornitorrinc
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids, que pot arribar als volts de mig metre de llargada total.
De cos aplanat, presenta una cua ampla i deprimida, i els dos parells de potes conformades en aletes el cap acaba en un bec, que recorda molt el d’alguns ocells palmípedes A la part terminal d’aquell s’obren els orificis nasals i a tot el voltant del bec presenta làmines còrnies destinades a la presa de l’aliment El cos és completament recobert d’un pèl de color castany a les parts superiors i més clar a les inferiors Es tracta d’un animal de costums aquàtics que neda i es mou per l’aigua amb gran agilitat La femella construeix un niu a la vora de l’aigua, on pon d’1 a 3 ous, que cova durant…
Tokelau

Platja de l’atol de Nukunonu, una de les regions del món vulnerables a l’impacte del canvi climàtic
UN/Ariane Rummery (CC BY-NC-ND 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Grup d’illes coral·lines del Pacífic, al N de Samoa, pertanyents a Nova Zelanda.
És constituït per Atafu, Fakaofo i Nukunonu L'illa de Swains geogràficament és part de Tokelau, però està sotmesa a una disputa territorial en curs i actualment és administrada pels Estats Units com a part de la Samoa Nord-americana
la Ràpita
El port de pescadors de la Ràpita amb la ciutat i la serra de Montsià al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…
Sant Aniol d’Aguja
Monestir
Antic monestir benedictí i més tard parròquia de l’antic municipi d’Oix, dins el terme de Montagut i Oix (Garrotxa), situat al fons d’una vall, a l’origen del Llierca.
El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí…
Santa Maria del Collet
Priorat
Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, al municipi de Calonge (Baix Empordà), entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertanyia) i de Palamós.
Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona No en romanen restes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina