Resultats de la cerca
Es mostren 13402 resultats
Enzo Dara
Música
Baix italià
Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits…
,
Nicolaj G’aurov
Música
Baix búlgar.
De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis Aïda a…
,
Josep Seguer i Sans

Josep Seguer i Sans
© FC Barcelona Arxiu
Futbol
Futbolista i entrenador
.
Es formà a les files del Club Futbol Parets del Vallès Començà a jugar el 1940 com a amateur mentre treballava a la barberia familiar Fitxat pel Futbol Club Barcelona , jugà cedit al Granollers 1942-43, fins que retornà al primer equip, on jugà catorze temporades, fins la 1956-57 Ocupà sobretot la posició d’interior dret i després de defensa i fou un dels integrants de l’equip dit “de les cinc copes” El seu palmarès inclou cinc campionats de la Lliga espanyola 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, quatre campionats de Copa 1951, 1952, 1953, 1957, dues Copes Llatines 1949, 1952 i tres Copes Eva Duarte…
,
Joaquim Alier i Gómez
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre.
El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a Nova Guinea i…
Josep Sarquella i Escobet
Pintura
Pintor i aquarel·lista d’arrel impressionista.
Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona L’any 1958 es presentà individualment a Palamós, des d’aleshores ha participat amb regularitat en exposicions arreu de Catalunya, Madrid, França, Països Baixos i Santo Domingo En la seva obra destaquen els temes paisatgístics, les marines i les escenes de carrer, especialment de l’Empordà, Osona, Barcelona i Mallorca
Cipriano García Sánchez
Política
Sindicalista i polític, conegut com el Cipri.
A 16 anys començà a treballar a les mines d’Amoradiel El 1951 emigrà a Catalunya, i s’installà a Terrassa Vers el 1954, passà a formar part de la direcció local del PSUC Fou empresonat diverses vegades entre el 1957 i el 1964 per les seves activitats, entre les quals la protesta per la detenció de Jordi Pujol arran dels fets del Palau Posteriorment, el 1964, participà en la creació de CCOO-CONC a Catalunya, i des del 1965 formà part del comitè central i de l’executiu del PSUC Diputat a corts en 1979-82, fou diputat al Parlament de Catalunya 1984-88 i el 1991 encapçalà la candidatura d’IC a…
Ramon Barnils i Folguera

Ramon Barnils i Folguera (1999)
Canal 33
Periodisme
Periodista.
Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…
,
Miquel Querol i Gavaldà
Música
Musicòleg i compositor.
Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià especialment amb IPinell, i, a partir del 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon Des del 1946 fou secretari de l’Instituto Español de Musicología, del qual fou nomenat director 1969-82, i des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia Membre del Consejo Nacional de Música 1952, fou professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona 1957-70 Escriví un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l’escriptura vocal Publicà treballs d’estètica, com La escuela estética catalana…
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (1934)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià, fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada, …
, ,
Agustí Pujol
Escultura
Escultor barroc.
Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina