Resultats de la cerca
Es mostren 16206 resultats
Jiujiang
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangxi, Xina, a la regió del Centre-sud.
Port fluvial en el Iang-Tsé, en la seva confluència al llac de Poiang, exporta productes agrícoles com gra, cotó, rami, te i d’altres Té dipòsits de coure a les muntanyes de l’oest La industrialització és recent i comprèn indústria tèxtil cotonera, tallers de construcció de maquinària i motors, plantes d’extracció d’olis i molins arrossers En construcció hi ha centrals hidroelèctriques a les muntanyes de Lu Shan i al Xiu Shui
Kaifeng
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora dreta del Huang He, a l’E de Zhengzhou Té indústries de transformació alimentàries, tèxtils i de llumins i central tèrmica Antigament, mentre fou capital de l’imperi xinès Song segles X al XII rebé el nom de Bian
Cabanes de l’Arc
Cabanes de l’Arc
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre del pla de l’Arc.
Comprèn, al sud, una zona muntanyosa el Gaidó, la Maigmudella, la Gasiona, la serra de les Santes, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra d’Orpesa a la costa, entre els termes d’Orpesa i de Torreblanca, hi ha la zona d’aiguamolls coneguda per la Ribera de Cabanes, que correspon a l’antic municipi d’Albalat dels Ànecs El sector meridional és drenat pel barranc de Xinxilla La vegetació natural, formada per pins, brolla i pasturatges, de propietat comunal i privada, ocupa menys del 15% del terme L’agricultura és la base econòmica del municipi Hi predomina el secà sobre el regadiu, i…
Museu de les Aigües

Exterior del Museu de les Aigües
© Museu Agbar de les Aigües / Fundació Agbar
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2004 a Cornellà de Llobregat.
Propietat de la Fundació Societat General d’Aigües de Barcelona , aprofita les installacions i l’arquitectura modernista d’Aigües de Barcelona a Cornellà, en un edifici projectat per Josep Amargós 1905, amb la maquinària original de l’antiga estació de bombament i proveïment d’aigua, per a explicar la importància d’aquest líquid com a element fonamental de la vida humana i per a projectar valors associats amb la cultura de l’aigua Consta de tres naus la sala de calderes, la sala de l’electricitat i la sala de màquines, les quals conserven la maquinària original de l’època, alguna, encara en…
Sant Jordi del Maestrat

Aspecte de la vila de Sant Jordi del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector septentrional de la comarca; el terme és allargassat, de SW a NE, amb el sector meridional més elevat, limitat pels colls de Càlig i de la Bassota, i el centre i el nord sobre el piemont prelitoral; és limitat al N pel riu de la Sénia.
Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’…
parvulari

Aula de parvulari
© JoMV
Educació
Centre, escola, dependència d’un centre o nivell educatiu, en el qual hom imparteix l’ensenyament que precedeix i prepara per a l’ingrés a l’escola primària.
Comprèn generalment els infants entre dos i cinc anys El parvulari forma part de l’ensenyament preescolar i, per tant, no és obligatori A nivell de parvulari els nens i les nenes solen anar a la mateixa classe, àdhuc en els centres on no es practica la coeducació a altres nivells d’ensenyament El local del parvulari cal que reuneixi condicions higièniques adequades, cal que sigui espaiós, amb bona llum i orientat perquè tingui sol i estigui ventilat sol tenir una sortida directa o almenys no gaire complicada a un jardí o pati El personal docent de parvulari no té necessàriament el títol de…
hospital

Hospital
© Dreamstime.com
Medicina
Establiment destinat a proporcionar a la població una assistència medicosanitària completa, tant curativa com preventiva, els serveis del qual arriben fins a l’àmbit familiar, i que sovint és també un centre de formació de personal sanitari i d’investigació.
Per la missió curativa li pertoca de tractar els pacients, bé en atenció ambulatòria, bé en internament, i ha de dur a terme i orientar llur rehabilitació física, mental i social Per la missió preventiva li correspon de descobrir la malaltia en fase presimptomàtica, diagnosticar i valorar les anomalies de la salut pública d’una zona determinada i donar als habitants normes per a prevenir malalties i incapacitats i ensenyar-los a aplicar-les Així, doncs, l’ acció medicosocial de l’hospital ha d’incidir sobre l’individu, la família i la societat, ha d’orientar l’educació sanitària del poble i…
Sant Pere d’Escorca
Antiga església
Antiga església parroquial i centre del municipi d’Escorca (Mallorca), situat vora la possessió d’Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme.
Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta l’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943
Portopetre
Llogaret
Llogaret del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al fons del profund port natural de Portopetre (obert entre les cales Llonga i Montdragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del s XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances amb 872 i diversos càmpings A la bocana del port fou construïda al s XVII la torre de Portopetre , per a defensa dels atacs de mar La seva església el Carme, construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina