Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Societat Catalana d’Edicions
Editorial
Editorial fundada el 1910 per Antoni Rovira i Virgili.
El 1915 l’impressor Ramon Tobella i Castelltort la hi comprà i la continuà fins el 1926 Publicà especialment assaigs, però també novelles, contes, poesia i alguna traducció Desl seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques , de Ramon Casellas, Història dels moviments nacionalistes , de Rovira i Virgili, Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement , de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns , d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc El catàleg reflecteix un…
cova de Son Matge
Balma amb ocupació humana prehistòrica del terme municipal de Valldemossa (Mallorca).
Ocupada des del cinquè millenni aC al canvi d’era, és un jaciment clau per a la comprensió de les primeres etapes de l’ocupació humana de l’illa Després d’ocupacions esporàdiques per grups de caçadors-recollectors, s’hi ha documentat un assaig de domesticació de Myotragus balearicus que indica la transició a formes d’economia de producció anteriors a la introducció de la ceràmica L’ocupació d’hàbitat hi continuà fins al principi del primer millenni aC, però des dels volts del 800 aC es convertí en lloc d’enterrament Fou excavada per WWaldren i GRosselló-Bordoy
Sergej Vasil’evič Rakhmaninov
Música
Compositor rus.
Estudià a Peterburg i Moscou Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra 1891 El 1893 estrenà l’òpera Aleko Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA Des d’allí continuà fent gires artístiques Els seus altres tres concerts de piano 1901, 1909 i 1927 i les seves simfonies 1895, 1907 i 1936 han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts 1907, basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin
Ferran Fabra i Puig

Ferran Fabra i Puig
Història
Política
Enginyer industrial i polític, segon marquès d’Alella, fill de Camil Fabra i Fontanills.
Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats
Aage Bohr
Física
Físic danès.
Fill de Niels HD Bohr , estudià i es doctorà a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou després professor a partir del 1956 En morir el seu pare el 1962, passà a ésser director de l’Institut Niels Bohr, on continuà fins el 1970 Del 1975 al 1981 dirigí l’Institut Nordita El 1950 començà a investigar el model de capes del nucli atòmic i amb B Mottelson elaborà la teoria del model unificat, actualment acceptada Amb B Mottelson i J Rainwater rebé el premi Nobel de física en 1975 per llur estudi de l’estructura del nucli atòmic
Assumpta Bastida i Pibernat
Modista.
De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida
Aleksandra Mikhajlovna Kollontaj
Història
Política
Política soviètica.
Membre del partit bolxevic des del 1906 i més tard del comitè central Fou autora de nombrosos treballs sobre el lloc de la dona en la família capitalista Després de la revolució continuà ocupant-se de reivindicar el lloc que havia de correspondre a la dona en la nova societat Pertangué a l’Oposició Obrera contra la burocratització del partit i de l’estat obrer, però fou apartada de la política activa el 1924 i relegada a funcions diplomàtiques a l’estranger Tingué una gran producció bibliogràfica, de la qual sobresurten les obres sobre economia i sobre teoria socialista
Antoni Maria Brusi i Mataró
Història
Editor i segon marquès de Casa Brusi.
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer , l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer , home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria
Nativitat de la Mare de Déu de Sossís (el Pont de Claverol)
Art romànic
No posseïm notícies documentals directes sobre aquesta església Tanmateix, l’esment més antic conegut del lloc de Sossís data del 973, en què el comte Ramon de Pallars el donà al monestir de Sant Pere de les Maleses, al qual estigué vinculat fins a la seva desaparició Més tard continuà com a patrimoni adscrit a Sant Pere de les Maleses, dins el conjunt de possessions de l’abadia de Gerri Jurisdiccionalment la vila de Sossís era, al segle XVI, dels ducs de Cardona, com a marquesos de Pallars, i ho fou fins a la fi de les senyories al segle XIX
Climent Baixas i Cuyàs
Música
Compositor i organista.
Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres religioses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina