Resultats de la cerca

Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars

Membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, s’ocupà de la història de l’orde franciscà al qual pertanyia amb obres com La Universidad de Lérida y los franciscanos 1936 i Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1959 També feu diverses recerques sobre la història local de les terres de Ponent amb llibres com Antiguos impresores y libreros de Lérida 1944 i Historia de la villa de Ager 1961 Deixà manuscrita una important Història de Balaguer

Desenvolupà la seva carrera com a defensa a l’Igualada HC, amb el qual el 1984 pujà a la màxima categoria i el 1989 obtingué el primer títol de Lliga de l’entitat El 1994 deixà l’hoquei sobre patins i aquell mateix any passà a ser entrenador d’hoquei sobre patins en línia de l’Igualada HL Fou seleccionador català d’hoquei sobre patins en línia 1999-2004, càrrec que compaginà amb el de seleccionador espanyol

Migcampista procedent del PSV Eindhoven 1995-98 holandès Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1998-2004, amb el qual disputà 292 partits i arribà a ser capità Guanyà una Lliga 1999 i dues Copes de Catalunya 2000, 2004 i aconseguí 31 gols en 205 partits de Lliga Deixà el club convertit en el jugador estranger que més partits jugà amb la samarreta blaugrana Disputà dues Eurocopes 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 amb la selecció holandesa

Pilot amateur , la majoria dels triomfs els obtingué al volant d’un Porsche setena posició al Campionat d’Europa 1976, campió 1977 i subcampió 1977 del Campionat de Catalunya i cinquè al Campionat d’Espanya 1978 Del 1974 al 1980 corregué amb Joan Aymamí de copilot El 1981 deixà els rallis per participar en curses de muntanya, i fou tercer al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat Retornà a les competicions de ralli l’any 1984

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just

Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918

Es formà com a organista i exercí com a tal a la catedral de Girona El 1902 es traslladà a Badalona, on continuà la seva tasca i inicià la seva trajectòria com a director coral Assumí la direcció, entre d’altres, de l’Orfeó Badaloní des de la seva fundació 1921 i de l’Ateneu Instructiu Colomí de Santa Coloma de Gramenet Com a compositor, deixà escrit un bon nombre de sardanes, a més d’algunes sarsueles

Pionera del futbol femení, disputà amb el Futbol Club Barcelona el que es considera el primer partit de futbol femení a Catalunya, el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles Deixà la pràctica activa al cap d’uns mesos i, del 1982 al 1997, fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la federació catalana Entre el 1991 i el 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva

Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola des del principi del segle XX, l’any 1911 en fou escollit delegat Combinà aquest càrrec amb el de directiu de la Societat Aeronàutica Espanyola L’any 1912 fundà l’Sport Ciclista Català, que presidí fins el 1914 i al qual conferí un esperit no competitiu i de ciclisme de lleure Un cop deixà la presidència, continuà vinculat a l’entitat com a directiu Posteriorment també fou president de la Unió Velocipèdica Espanyola