Resultats de la cerca

Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments Città antiche…

Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S Agostino negli studi 1724, on semblava sostenir la doctrina del probabilisme Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència 1741, la Summa de Ramon de Penyafort 1745 i el tractat De iure divino et naturali circa usuram 1744-47, alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I 1753-57 És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia

Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena

Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530

Vida Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte 1913 es revelà com un compositor d’expressió intensa Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M Ravel Els 33 Shakespeare songs 1921-25 demostraren ja que era un compositor atrevit s’hi troben elements molt interessants en el camp harmònic…

Vida Fou el compositor alemany de música per a tecla més important de mitjan segle XVII Probablement inicià els estudis musicals amb el seu pare i els seus germans més grans També és probable que fos alumne d’alguns dels grans músics llavors presents a Stuttgart, com ara el llaütista A Borell i els prestigiosos organistes J Eckhardt i JU Steigleder El 1634 viatjà a Viena, on és documentat com a organista de la cort el 1637 L’emperador Ferran III, gran amant de la cultura i l’art italians, facilità el viatge d’estudis de Froberger a Roma, on fou deixeble de G Frescobaldi, durant el període…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…

Vida Orfe de pare a l’edat de set anys, aprengué les beceroles musicals del pare Polcano, organista de l’església de San Severo dei Padri Conventuali al Pendino de Nàpols Auspiciat per una institució benèfica, pogué entrar, a onze anys, al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols Durant els deu anys que romangué a la institució, rebé formació musical de PA Gallo, F Fenaroli, A Sacchini i Carcais, maestro di violino Cimarosa mostrà habilitat en el violí, el clavicèmbal i el cant Acabats els estudis al conservatori, el castrat Giuseppe Aprile li impartí classes…

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…

Es formà al Conservatori Giuseppe Verdi i a la Scuola della Scala, a Milà, teatre on debutà el 1953 en el paper de Marina d' I quatro rusteghi , d’E Wolf-Ferrari El seu primer gran èxit internacional l’obtingué el 1955 quan interpretà l’Alice de Falstaff al Festival de Glyndebourne, on retornà posteriorment amb papers mozartians El 1961 cantà Beatrice di Tenda al Teatro alla Scala de Milà i debutà a l’Òpera de Chicago El 1963 actuà al Covent Garden en el mateix paper d’Alice i posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena i el Teatro Colón de Buenos Aires