Resultats de la cerca

Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58

D’idees republicanes, participà en les revolucions del 1830 i el 1848 i fundà els periòdics Le Réformateur 1834-35 i L’Ami du Peuple 1848 La seva militància política el portà a l’exili en diverses ocasions 1832, 1849 Elegit diputat 1869, 1876-78, defensà sempre la república És autor de diverses obres de temes químics i sanitaris

L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades

Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano

Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus del s XVI,…

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan reeixida, i…

El 1895 obrí a París l’establiment L’Art Nouveau Décoration et ameublement, que donà nom a l’art modernista internacional i per al qual treballaren nombrosos artistes Contribuí enormement a imposar el Modernisme, amb el conjunt de mostres presentades a l’Exposició Universal de París 1900, i a fer conèixer l’art de l’Extrem Orient

Fou un dels fundadors de l’escola d’antropologia de París i de la Société d’Anthropologie És autor de Démographie figurée de la France 1874

Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el concepte de massa…

Superficial i refinat, aconseguí un gran èxit a les corts de Lluís XIII i Lluís XIV com a autor de poemes, tragèdies i lletres dels ballets per al rei Foren famosos el Sonnet d’Uranie 1650 i la traducció en vers de Les Metamorfosis d’Ovidi