Resultats de la cerca

Migfondista que ostentà el rècord de Catalunya dels 1500 m el 1918 Combinava les curses amb el futbol i fou uns dels fundadors de la secció d’aquest darrer esport al Club Gimnàstic Formà part de l’alineació del primer equip tarragoní en setze partits 1917-20 i també en fou directiu 1919-21

Migcampista que començà la seva carrera esportiva al CF Extremadura, jugant posteriorment al Celta de Vigo i al Real Betis Balompié Jugà tres temporades al Reial Club Deportiu Espanyol 2005, 2006, 2007, guanyà la Copa del Rei 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou campió d’Europa sub-21 amb la selecció espanyola

Defensa que debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip on jugà dues temporades 1983-85 Posteriorment fitxà per l’Elx Club de Futbol per cinc temporades 1985-91 La temporada 1988-89 pujà a primera divisió Posteriorment fitxà pel Club Deportiu Castelló 1991-93 i es retirà al Palamós Club de Futbol 1993-94

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta tornà a escriure…

Es graduà en economia al College of West Africa de Monrovia 1955 i posteriorment anà als Estats Units, on es diplomà en comptabilitat a la Universitat de Madison 1964 i on feu un màster en administració pública a la John F Kennedy School of Public Administration de la Universitat de Harvard 1970 El 1972 retornà a Libèria i fou secretària d’estat de Finances 1972-73 sota William Tolbert, el qual el 1979 la nomenà ministra de Finances Després de l’enderrocament i l’execució de Tolbert 1980 pel règim militar de Samuel Doe, s’exilià a Nairobi Kenya, on fou directora del Citibank del 1983 al 1985…

S'inicià en les categories infantils i juvenils del Real Sporting de Gijón, i l’any 2000 debutà en el primer equip, en el qual jugà tres temporades 2000-03 La temporada següent passà al Saragossa, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 L’any 2005 fitxà pel València, amb el qual obtingué la Copa del Rei la temporada 2007-08 La temporada 2010-11 s’incorporà al primer equip del Futbol Club Barcelona dirigit per Josep Guardiola i Sala en fou titular i guanyà la Lliga 2011, 2013, la Lliga de Campions 2011, la Copa del Rei 2012, el Mundial de clubs 2011 i la…

Defensa lateral amb gran projecció ofensiva Debutà al primer equip de l’Esporte Clube Bahia als divuit anys, amb el qual guanyà el Campionat de Bahia del 2001 i la Copa del Nord-est el 2001 i el 2002 El 2003, després de guanyar el Mundial sub-20 amb la selecció brasilera, fitxà pel Sevilla FC, amb el qual guanyà la Copa de la UEFA 2005-06, 2006-07, la Copa del Rei 2006-07, la Supercopa d’Europa 2006-07 i la Supercopa d’Espanya 2007-08 L’any 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona i aviat es convertí en una peça fonamental de l’equip, que, a les ordres de Josep Guardiola i Sala , destacà per un…

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al  Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del futbol català i…

Extrem dret, milità en el Reial Club Deportiu Espanyol 1940-43, procedent de l’Athletic Club de Bilbao 1939-40 Amb l’equip espanyolista jugà 51 partits de Lliga i marcà 14 gols Disputà la final de Copa del 1941 Posteriorment jugà amb el Saragossa 1943-44, l’Hèrcules 1944-47, el Real Madrid 1947-51, el Racing de Santander 1951-53, la Gimnástica Torrelavega 1953-54 i el Laredo 1954-55 Amb la selecció catalana actuà dues vegades i marcà un gol

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que representà…