Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
Vila medieval de Martorell
Art romànic
Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can Abat, Xàmenes,…
salera
Caixó o altre recipient, de formes molt variades, sovint amb brocs i tremuges, destinat a guardar-hi la sal en gros, d’on hom en treu per omplir els salers, per escampar-ne en les saleres del bestiar, etc.
els Bevís
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria de Besora (Osona) format per les masies del Beví Gros i del Beví Xic, a la capçalera del torrent del Beví, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebié.
Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles de Beví 853 m alt
la Curullada
La Curullada a la Granyanella (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Granyanella (Segarra), a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d’Ondara (a la vora del qual hi hagué l’església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada).
És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de SantPere
mastí dels Pirineus
Mastí dels Pirineus
Mastologia
Gos de guarda i defensa, gros (70-80 cm els mascles i 62-72 cm les femelles, a la creu) i pesant (45-55 kg, però pot arribar a 70 kg), propi de zones pirinenques i d’origen molt remot.
És tranquil i valent, té el pelatge de color blanc o groguenc, sovint amb taques negres o grises, i el cap fosc
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
guant
Guants de goma
© Corel - Frances Vergil
Indumentària
Peça de vestir que cobreix la mà o la mà i el puny i a vegades l’avantbraç i que s’adapta a la forma de la mà presentant una beina per a cada dit o almenys per al dit gros.
nereis
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets de la subclasse dels errants, de la família dels nerèids, que poden atènyer fins a 50 cm i tenen el prostomi gros, amb un parell de mandíbules molt potents, dues antenes i dos parells d’ulls..
Són d’un color groc verdós amb reflexos nacrats No tenen estómac, i l’esòfag connecta directament amb l’intestí És un cuc força àgil que es desplaça gràcies a un moviment de reptació ajudat pels parapodis, que actuen com a rems Habita en aigües poc profundes, i és comú a les costes catalanes
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
capibara
Capibara
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids, de grans dimensions, el més gros del grup (ateny més d’un metre de llargada), de cos robust, amb la cua curtíssima, i de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.
Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables