Resultats de la cerca
Es mostren 3126 resultats
bombo

Bombo amb deu tensors per banda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…
La Sonora Matancera
Música
Conjunt degà de les orquestres de son i salsa.
El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…
Maria Font i Bernaus
Literatura
Activista cultural, empresària i mecenes, també coneguda per Maria Font de Carulla.
El 1937 s’incorporà a l'empresa de concentrats de brou origen del grup Agrolimen, creada per Lluís Carulla , amb qui es casà el 1940 Amb el seu marit esdevingué una destacada mecenes de la cultura i la llengua catalanes durant el franquisme entre d'altres, fundaren Òmnium Cultural 1961 El 1973 creà la Fundació Lluís Carulla, dedicada a preservar i promoure la identitat, la cultura i la llengua catalanes i la cohesió social, entitat que, després de la mort del seu marit 1990, presidí fins el 2006 i de la qual esdevingué presidenta d’honor Estigué també estretament vinculada a la represa de l…
tir olímpic adaptat
Esports de tir
Tir olímpic practicat per persones amb discapacitat física.
La competició distingeix les modalitats de cadira de rodes i dempeus, i les categories individual i per equips Les armes utilitzades són el rifle i la pistola, tant d’aire comprimit com de calibre 22 mm Des dels Jocs Paralímpics de Toronto 1976 forma part del programa de competició De les dotze proves paralímpiques de tir, sis estan obertes a homes i dones, tres són exclusives per a dones i tres més són exclusives per a homes Incorpora petites diferències pel que fa al reglament no adaptat S’utilitza un sistema de classificació funcional que permet competir junts tiradors de diferents tipus…
Selex
Automobilisme
Marca d’automòbils de competició.
El seu origen tingué lloc en un taller de Barcelona anomenat Amortiguadores Selex, creat per Miguel Molons la dècada de 1960 El 1965 s’incorporà a l’empresa Jaume Xifré, amb l’objectiu de dissenyar xassís complets L’any 1968 la firma dissenyà i construí un Fórmula 3 que fou el primer monoplaça de competició de l’Estat espanyol de l’era moderna L’experiència serví per a posar els fonaments del primer Selex de la Fórmula Nacional, anomenat ST3, construït ja per l’empresa Selex Competición, on s’incorporaren Ernesto García, Javier Forcano i Paco Guitart, impulsor de la Fórmula Nacional, també…
Xavier Sanglas Camps
Automobilisme
Enginyer i pilot d’automobilisme.
Fundador de la marca de motocicletes Sanglas amb el seu germà Martí, el 1942 obrí els tallers de Barcelona i es dedicà a la construcció de motocicletes de gran cilindrada fins el 1981, la primera de les quals fou la Sanglas 350 1945 El 1955 creà el Club Sanglas, que participà en tota mena de curses, es feu soci del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC i s’incorporà com a pilot a l’Escuderia Barcelona Participà en diverses curses automobilistíques, entre les quals hi ha el Ralli de Montecarlo com a copilot d’Antonio Roqué 1956 Guanyà el primer Campionat d’Espanya de rallis 1956 al volant d’…
Sport Ciclista Català

Cursa organitzada per Sport Ciclista Català els anys vint del segle XX
ARXIU SCC
Ciclisme
Club ciclista de Barcelona.
Fou fundat el 1912 per potenciar el vessant no competitiu del ciclisme Entre els seus impulsors destacaren el periodista Francisco Canto Arroyo, l’industrial Sanromà, el dirigent ciclista Joan Esteve i ciclistes com Antonio Crespo i Josep Magdalena Al principi de la dècada de 1920 arribà a 500 socis, amb ciclistes com Jaume Janer i Marià Cañardo El 1924 organitzà el Campionat de Catalunya A partir del 1930 incorporà moltes dones a les seves activitats ciclistes i culturals Des del 1912 publicà el butlletí mensual homònim que es feia majoritàriament en castellà, però s’hi anaren introduint…
Juan Carlos Unzué Labiano
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-90, procedent de l’Osasuna, i hi jugà 37 partits, com a suplent d’Andoni Zubizarreta Guanyà la Recopa d’Europa 1989 i la Copa del Rei 1990 Es retirà com a professional el 2003 Posteriorment s’incorporà al quadre tècnic del Barcelona com a entrenador de porters 2003-10, 2011-12 i segon entrenador de Luis Enrique 2014-17 També dirigí el Club Deportivo Numancia de Soria 2010-11 i, a primera divisió, el Celta de Vigo temporada 2017-18, on també havia estat segon entrenador de Luis Enrique 2013-14 El juny del 2019 fou nomenat entrenador del Girona, càrrec del…
Edicions de 1984
Editorial
Editorial creada el 1984 a Barcelona a iniciativa de Josep Cots i Costa, que n’és el director.
Collaboraren també en el llançament de l’editorial Carme Sansa, Àngels Agulló i Jordi Rojas Adoptà el nom com a homenatge a l’obra 1984 , de George Orwell S’inicià amb les colleccions “Temps maleïts” i “Soldats de ploma”, i el 1996 es reestructurà i incorporà noves colleccions “Mirmanda”, “La clàssica”, “1984 Poesia”, “De bat a bat”, “Butxaca 1984” i “Propera parada” El fons de l’editorial uns 400 títols a mitjan segona dècada del 2000 el formen obres d’autors catalans i traduccions al català d’obres majoritàriament del segle XX Entre els autors internacionals més destacats que ha publicat hi…
Universitat de Vic
Institució privada d’ensenyament superior creada a Vic el 1997.
Malgrat que és un centre privat, els seus estudis s’inclouen dins l’oferta universitària pública i dins el sistema de preinscripció públic És gestionada per una fundació formada per l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la Fundació Universitària Balmes de caràcter privat La universitat integra els centres superiors públics situats a Vic però dependents d’altres universitats catalanes que des del 1977 s’havien agrupat sota el nom d’Estudis Universitaris de Vic El curs 1999-2000 la universitat s’estructurà en cinc àrees docents Arts i Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina