Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
serra dels Bastets
Serra dels Bastets des de St. Llorenç de Morunys
© C.I.C - Moià
Serra
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’W a E, al N de la serra de Busa (Solsonès), entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt
la Barbaja
Regió històrica i geogràfica de Sardenya; comprèn les regions muntanyoses del centre de l’illa, al voltant del massís esquistós i granític del Gennargentu (1 238 km2).
Es divideix en la Barbaja d’Ollolai, al nord 364,5 km 2 , la Barbaja de Belví , al centre 211,1 km 2 , la Barbaja de Seulo , al sud 405 km 2 , i el Mandrolisai, a l’oest 257,8 km 2 La ramaderia transhumant de bestiar oví i cabrum predomina sobre l’agricultura
puig de Bacivers
Cim
Cim (2 680 m alt) del massís del Sethomes, el més occidental del Canigó, entre els municipis de Castell de Vernet (Conflent) i de Prats de Molló (Vallespir).
tuca d’Arnau
Cim
Pic (2 810 m) de la serra que, al S del massís de la Maladeta, separa la Vallhiverna (Benasc) de la vall de Llauset (Montanui), a la Ribagorça.
El coll d’Arnau separa aquest pic del de Vallhiverna a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau 2 790 m alt
coma Ermada de Guils
Vall del massís del Carlit (Alta Cerdanya), situada al vessant S, drenada pel torrent de Coma Ermada
, que aflueix al Reür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes.
pla de la Lluera
Altiplà
Altiplà (844 m) de les muntanyes de Prades, a l’E del massís, entre els termes de Mont-ral i Alcover (Alt Camp), limitat per una alta cinglera.
serralada de les Cascades
Serralada
Serralada d’Amèrica del Nord que s’estén des del massís Klamath, al sud d’Oregon (EUA), fins al riu Fraser, al sud de la Colúmbia Britànica (Canadà).
Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…
El marc geogràfic del romànic de l’Empordà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons marginals, i els massissos muntanyosos que emmarquen…
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
la Sentiu
Veïnat
Veïnat i antiga quadra del municipi de Gavà (Baix Llobregat), al S del terme, als primers contraforts del massís de Garraf, a la vall de la riera dels Canyars.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina