Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Arxius de l’Institut de Ciències
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciat l’any 1911, poc temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia
Pere Roqué i Pagani

Pere Rogué i Pagani
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial
C.F. Samuel Hahnemann
Medicina
Metge alemany.
Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38
Thionville
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Mosel·la, França.
Situada a la riba del Mosella, prop de la frontera amb Luxemburg i amb Alemanya, és un important centre metallúrgic i també destaca per la indústria química Ciutat carolíngia, al s XI passà als comtes de Luxemburg, i a la fi del s XV a la casa d’Àustria, fins que finalment fou cedida a França pel tractat dels Pirineus 1659 Entre els monuments d’interès cal destacar el castell dels comtes de Luxemburg s XIII i els edificis de la plaça del Mercat
Surabaya
Ciutat
Capital de la província de Java Oriental, a l’illa de Java, Indonèsia.
És situada a la costa N de l’illa, a la desembocadura del Surabaya, que pren el nom de Kali-Mas, a l’estret de Madura Important port d’exportació sucre, cafè, oli de palma, espècies, tabac, petroli i cautxú i d’importació maquinària i productes manufacturats És la segona ciutat del país i un gran nucli industrial metallúrgia, indústria mecànica, de maquinària, de muntatge d’automòbils, química, tèxtil, del ciment i alimentària, drassanes i refineria de petroli Base naval de la marina indonèsia
Voronež
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada a la riba del riu Voronež.
És un dels més grans nuclis industrials de Rússia Té construccions mecàniques, materials de construcció i indústria química, alimentària i lleugera El seu port fluvial té una activitat considerable Centre d’ensenyament superior És seu episcopal ortodoxa 1682 Hi ha museu etnològic i d’art i diversos teatres dramàtic, d’òpera i ballet i de titelles D’origen medieval, fou fortificada el 1586 A la fi del s XVII hi foren construïdes les primeres drassanes de Rússia Conserva diverses esglésies dels s XVII-XVIII
Fürth
Ciutat
Ciutat del nord de Baviera, Alemanya, 4 km al NW de Nuremberg.
És una ciutat industrial, al punt d’aiguabarreig entre els rius Pegnitz i Rednitz, que s’uneixen i formen el Regnitz Limita a l’est amb el Ludwigskanal Fàbriques de joguines, maquinària, miralls, equipament elèctric i electrònic aparells de ràdio, televisió, magnetòfons, indústria tèxtil, cervesera, química, instruments òptics i de precisió, mobles La línia ferroviària Nuremberg-Fürth fou la primera d’Alemanya 1835 L’edifici de l’ajuntament 1840-50 és d’estil florentí Hi passen també les línies Frankfurt-Passau i Munic-Berlín
Évreux
Capital del departament d’Eure, a Normandia, França.
Situada a la vora de l’Iton, és un mercat agrícola important Gràcies a la descentralització industrial de París s’ha convertit en centre d’indústria química, tèxtil i de maquinària Conserva restes de la muralla romana de Mediolanum actual Vieil Évreux La vila medieval s’articulà entorn de l’abadia romànica de Saint-Taurain s XI i canvià de mans diverses vegades Són interessants la catedral, dels s XI al XVI, i l’ajuntament, renaixentista, amb la torre del rellotge, d’influència gòtica anglesa
Darmstadt
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya, al sud de Frankfurt del Main.
El 1939 tenia 115 196 h, però amb la guerra disminuí un 33% Nucli industrial, on el 75% de la població activa es dedica a la indústria química i metallúrgica Fou fundada cap al s XI, però no assolí una certa importància fins el 1330, que rebé el títol i els privilegis de ciutat Els landgravis de Hessen, senyors de la ciutat des del 1479, l’engrandiren i, el 1567, en feren llur capital fou un gran centre cultural als s XVIII i XIX
Lagos
Ciutat
Capital de l’estat de Lagos, Nigèria.
Situada a la badia de Benín Costa dels Esclaus, al golf de Guinea, té unes àrees ben determinades les illes d’Illoyi i Victoria, sectors residencials dels europeus, i Apapa, el seu port, sobre el continent Centre comercial, el més important de tot el golf de Guinea exportació de primeres matèries especialment petroli Nucli d’indústria alimentària, tèxtil i química Té universitat i aeroport internacional Fins el 1991 fou capital de Nigèria, i d’ençà d’aleshores hom hi manté diversos ministeris i les institucions judicials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina