Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Miró II, ajudà eficaçment els seus senyors els comtes d’Urgell en la lluita contra els sarraïns i la conquesta de la part meridional del comtat, el castell de Gerp 1092 i Balaguer 1106 El 1108 celebrà un conveni amb el bisbe d’Urgell, Ot, sobre el castell de Terrassa, del qual obtingué la investidura feudal Casat amb Ermessenda, fou succeït en el vescomtat pel seu fill Pere I

Es formà al Club Egara, amb el qual debutà en la màxima categoria, i la temporada 1974-75 fitxà pel Club Deportiu Terrassa Hockey, on es retirà Guanyà set Campionats de Catalunya 1966-70, 1971, 1973, sis Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972, 1973, 1975, cinc Lligues 1971-74, 1976 i dues Copes d’Europa 1969, 1970 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb…

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’organització d’aplecs…

La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l’antic nucli, de població principalment catalana

Especialitzat en marxa atlètica, competí sempre a les files del CD Terrassa, a excepció de dos breus parèntesis al FC Barcelona Fou campió d’Espanya de 10 km 1953, 20 km 1960, 1964 i 50 km 1959, 1960, 1961, i campió de Catalunya de 10 km 1950, 1953 i de 30 km 1953, 1958, 1960, 1961 Aconseguí el rècord d’Espanya de 20 km 1945 i disputà la prova de 50 km als Jocs Olímpics de Roma 1960

Format al Tennis Taula Tona, també jugà a l’Orfeó Gracienc, l’Epic de Terrassa, el Bagà, el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala i el Tramuntana de Figueres Fou campió de Catalunya individual 2003, 2004, 2005, de dobles 1999, 2000, 2001, 2007, 2009, dobles mixtos 1997 i per equips amb el Bagà 1998 i el CER l’Escala 2000 Fou campió d’Espanya infantil i juvenil i participà en dos Campionats d’Europa juvenils 1997, 1998

Organitzada per la Federació Internacional de Korfball, la primera edició tingué lloc a Estoril Portugal l’any 1998 La segona edició es disputà a Terrassa entre el 31 de març i el 7 d’abril de 2003 Hi competiren deu seleccions nacionals i en resultà vencedora Holanda La selecció catalana acabà en setena posició En l'edició del 2016, celebrada als Països Baixos, la selecció catalana absoluta aconseguí una medalla de bronze, el primer podi de la història

Porter format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial Guanyà cinc Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996, 1998, 1999, tres Copes d’Espanya 1993, 1998, 1999 i tres Campionats de Catalunya 1994, 1998, 1999 Disputà una final del Campionat d’Europa de clubs 1999 Es retirà en finalitzar la temporada 1998-99 Posteriorment entrenà equips de categories inferiors del club Jugà la Lliga Catalana de pàdel amateur