Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
La serra d’Aitana i la vall de Guadalest
Un aspecte de les grans parets calcàries que cauen sobre la vall de l’Arc, a la serra d’Aitana Ernest Costa La serra d’Aitana i la vall de Guadalest 13, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aitana és sens dubte el massís més important del nucli muntanyenc del migjorn valencià ateses la seva extensió i altura La seva mola impressionant s’aixeca a pocs quilòmetres de la costa, a la comarca de la Marina Baixa, fins als 1588 m del seu cim, que representa un dels punts més elevats de tot el País Valencià Mentre que per la cara de migjorn el seu relleu és relativament suau, el…
Josa i Tuixén

Tuixén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…
Villena
La ciutat de Villena, dominada pel castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…
Cirat
Cirat, a l' Alt Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
La zona forestal, en part comunal pins, carrasques, ocupa 600 ha els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana L’agricultura de secà 930 ha és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya El regadiu 90 ha es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals la Carrasca La població ha experimentat un ràpid descens l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona La vila 184 h agl 2006 399 m alt és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de…
Sant Gervasi de Cassoles
Barri
Barri de Barcelona.
Té l’origen en l’antic municipi agregat al de Barcelona el 1897, estès entre la serra de Collserola el Tibidabo, el cim de la serra, forma part de l’antic terme i la Travessera de Gràcia límit amb l’antic terme de Gràcia, al centre del pla de Barcelona, entre els termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià al S i de Gràcia i d’Horta al N Els turons d’en Modolell, de Monterols 121 m alt i del Puget 181 m alt, que formen part de la línia de serrats que travessa el pla de Barcelona parallela a la serra de Collserola, divideixen el territori en dues parts Aquest formava part al s XI del terme de…
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’estén la…
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
Viladasens
Viladasens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca El límit septentrional del municipi, en el sector que confronta amb Saus Alt Empordà, coincideix amb la riera de Llampaies A l’E limita amb els municipis de Vilopriu Baix Empordà i Sant Jordi Desvalls, i al S amb Cervià de Ter al SE fa de termenal el torrent de Cinyanella mentre que al SW forma part del límit el Torrent Arner A l’W el municipi confronta amb Vilademuls Pla de l’Estany El terme és drenat per la riera de Cinyana i comprèn la vall d’aquest riu, que desguassa al Ter per l’esquerra dins el municipi de Sant…
Llambilles

Església parroquial de Llambilles
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…
Marganell

El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina