Resultats de la cerca

Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El…

Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou nomenat…

En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura

El canceller austríac Sebastian Kurz anuncia en roda de premsa el tancament de set mesquites i l'expulsió de prop de 60 imams vinculats a l’islam “més polític” El motiu és la recreació a Viena per part del grup islamista i nacionalista turc Llops Grisos de la batalla de Gallípoli 1915-16 El govern islamista turc protesta contra la decisió, que qualifica d’antiislàmica i xenòfoba

Fou conseller del rei d’Hongria Joan I Zápolya, que el féu bisbe de Nagyvárad i tutor i ministre del seu fill Joan Segimon 1540 Designat cardenal, féu una aliança amb Turquia però, després del fracàs de les forces del soldà, a les portes de Viena, intentà una política de compromís entre els turcs i la casa d’Àustria, la qual cosa provocà el seu assassinat

Format a Viena 1917, ja es destacà en el camp social en fundar l’anomenat “teatre de l’espontaneïtat”, on cada actor improvisa el seu paper Emigrat als EUA 1926, creà el psicodrama , tipus de psicoteràpia que consisteix bàsicament en un mètode de relacionar una persona amb les altres i fer-la servir com una força de repulsió o d’atracció dins el grup

Documentat, des del 1467, a Brixen, on fixà el seu taller És autor de nombrosos retaules, la majoria dels quals són a les esglesioles del Tirol Coronació de la Mare de Déu 1471, Gries, Sant Wolfgang 1471-81, Salzkammergut Els més monumentals són dispersos per diferents museus, com Els pares de l’Església ~1483, Alte Pinakothek, Munic i el Retaule dels franciscans de Salzburg 1484, Gemäldegalerie, Viena

Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent El 1892 publicà Música del presente Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscellanis Desde Berlín Més tard escriví la novella Dinamita psíquica 1894 i els estudis filosòfics Fe científica 1895 i Dios y el universo 1896

Estudià a les universitats de Zuric 1866-71, Viena 1872 i Lausana 1872, i fou professor de psiquiatria a Zuric Féu investigacions sobre les estructures nervioses del cervell i formulà el concepte d’unitats funcionals cerebrals Introduí la higiene en la sexualitat Dissenyà el primer micròtom Les seves obres principals són Der Hypnotismus 1889, Die sexuelle Frage 1905 i Das Sinnesleben der Insekten 1910

En acabar els estudis s’establí a Viena, on començà un estudi sobre Richard Wagner, el qual conegué personalment es casà amb una filla del compositor La seva obra principal, Die Grundlagen des neunzehten Jahrhunderts ‘Els fonaments del segle XIX’, 1899, que acusa la influència del pensador francès JA Gobineau, és una interpretació de la història basada en la idea de la superioritat de la raça ària