Resultats de la cerca

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund

Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés

Es féu remarcar el 1930 com a bateria en el conjunt de Louis Armstrong, i fou el primer a treure partit del vibràfon Del 1936 al 1940 collaborà amb Benny Goodman com a vibrafonista El 1940 creà una orquestra pròpia, amb la qual enregistrà discs i assolí una gran popularitat gràcies al seu estil espectacular Improvisador i creador de swing , fou també un precursor del rock and roll

Fou professor a la facultat de ciències de Bordeus, a la Sorbona, al Collège de France i a l’École Polytechnique de París El 1921 impartí un curs a Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans, sobre la teoria de les equacions diferencials Treballà en gairebé tots els camps de les matemàtiques, i especialment en el del càlcul integral, on creà les bases de la teoria de l’anàlisi funcional

Dugué a terme les primeres recerques de petroli a Turquia i intervingué després, amb un capital uniforme, en diverses companyies petrolieres Ocupà alguns càrrecs diplomàtics Establert a Portugal el 1942, creà a Lisboa la Fundació Gulbenkian , que patrocina estudis, especialment els relatius a la tradició armènia i oriental, i promou les principals activitats musicals de Portugal Aplegà també un bon nombre d’obres d’art, conservades a la mateixa fundació

Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914 Director de Radiosola 1923-24, promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona 1924 Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona 1923 Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Films 1932 Dirigí la Revista Electrotécnica de Barcelona 1931-71

De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del segle XIX donà el nom de Castella la Nova a la regió que comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978, hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de Madrid uniprovincial i de Castella-la Manxa , la qual a més, incorporà la província d’Albacete

El més destacat d’ells, Nicolas Derôme el Jove París 1731 — 1788, abandonà l’antiestètica barreja d’estils que alguns relligadors feien i creà un nou estil Els relligats dels Derôme es distingeixen pel guarniment dels llibres amb florons que formaven grups com si fossin orles i deixaven net el centre, on de vegades estampaven un monograma o un escut i per un ocell amb les ales obertes