Resultats de la cerca

Fill d’Eustaqui II, comte de Boulogne, fou duc de la Baixa Lorena 1089-95 Sostingué l’emperador Enric IV contra el papa Gregori VII El 1095 vengué el seu ducat per sufragar la primera croada i en fou un dels caps S'ocupà de les relacions dels croats amb l’imperi Bizantí i fou protector del Sant Sepulcre 1099-1100 Establí les bases de la penetració dels estats llatins del llevant al Pròxim Orient Morí després de vèncer els egipcis a Ascaló i aviat esdevingué un personatge llegendari

Era fill d’Enric X el Superb mort pels volts del 1108, que, com a gendre de Lotari III, havia estat candidat a la corona imperial Conquerí i colonitzà les terres de l’orient d’Alemanya, ocupades pels eslaus Fundà noves ciutats Lübeck, Munic i Brunsvic, impulsà el creixement d’unes altres Hamburg i aconseguí el desenvolupament comercial i mercantil dels seus estats En negar-se a ajudar Frederic I en l’expedició a Itàlia, fou desposseït dels seus territoris, llevat dels de Brunsvic i Lübeck Més tard es reconcilià amb l’emperador 1194

D’origen provençal, era ja casat amb Delfina el 1300 Segons la tradició conservaren la virginitat, fet que els valgué l’aurèola de santedat Prengué part en les guerres del centre i el sud d’Itàlia contra l’emperador Enric VII 1312 i en el setge d’Ariano, que conquerí, cosa que li valgué el títol 1313 Fou conseller de Carles d’Anjou 1317 Enviat d’ambaixador a París, hi morí Hom esmenta, de la seva vida, una consulta mèdica feta a Arnau de Vilanova essent aquest a Marsella

Fill de Jordi II, aprofità la primera croada i la decadència turca per a reconstruir les ciutats i repoblar extenses comarques reformà la justícia i l’Església creà un exèrcit permanent i protegí les lletres i les arts, particularment en el monestir de Guelathi Estengué el regne des de la mar Negra fins a la Càspia i des del Caucas fins a Armènia, la capital de la qual, Ani, ocupà el 1123 També conquerí Tbilisi 1121 Es negà a pagar el tribut al soldà turc s’emparentà amb l’emperador de Bizanci

Fill de Pere de Pacs, noble, batlle de Palma 1520, desenvolupà diversos càrrecs en el govern de l’illa Escriví un noticiari 1539-76, del qual es conserva una còpia del 1870 a les miscellànies de Bartomeu Pasqual, interessant com a font historiogràfica, on descriu aspectes de la vida quotidiana d’una família noble de Palma, la comunitat nobiliària amb què es relacionava o la vinguda de l’emperador Carles I a Mallorca El llibre conté també diverses receptes casolanes Ha estat editat per J Albertí i R Roselló 1999

Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…

Constituïda per una dorsal muntanyosa, la serralada Annamita, que al nord del país deixa lloc a una plana alluvial amb costes baixes sense ports naturals, i al sud s’apropa a la mar i forma costes retallades És una regió essencialment agrícola arròs, moresc, canya de sucre, i les seves poblacions més importants són Hue, Da Nang i Binh Dinh Primitivament civilitzat per pobles de cultura xinesa, Annam esdevingué des d’abans de l’era cristiana un regne vassall de la Xina fins el 1428, que els annamites rebutjaren definitivament els xinesos i establiren un regne independent sota la dinastia dels…

Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions…

Fill de Frederic II i d’ Elionor de Nàpols Sicília havia de tornar al domini dels Anjou a la mort de Frederic però com que aquells trencaren la pau del 1302, Frederic II nomenà Pere vicari seu 1317, el féu coronar com a successor i l’associà al govern 1321 Projectava de casar-lo amb una filla de l’emperador Enric VII, el qual morí abans de concloure els tractes Pere es casà amb Elisabet de Caríntia 1323 Ajudà a la defensa del regne contra el rei Robert I de Nàpols 1325 i anà amb les naus sicilianes a rebre l’emperador Lluís IV el Bavarès 1327 Regnà des del 1337, amb…

Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…