Resultats de la cerca
Es mostren 8164 resultats
Urgell
Futbol
Futbolista.
Jugà a l’Internacional de Sants abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol 1915-18, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1918 Jugava de migcampista de banda esquerra, i disputà tres partits amb la selecció catalana en la Copa Príncep d’Astúries, l’any 1917
Bandama
Riu
Riu de la Costa d’Ivori, al vessant atlàntic (720 km).
Neix de la unió del Bandama Roig i del Bandama Blanc flueix en direcció meridional, rep el Nzi per l’esquerra i desguassa al golf de Guinea arran de la localitat de Grand-Lahou Aigua amunt de l’embocadura és navegable uns 50 km per a petits vaixells
Beni
Riu
Riu de l’Amazònia, a l’oest de Bolívia (1.700 km).
Neix a la Serralada Oriental, flueix en direcció nord-est i rep per l’esquerra el Madidi i el Madre de Dios , i a la frontera amb Brasil, a Villa Bella, se li uneix per la dreta el Mamoré i dona origen al riu Madeira , afluent de l’ Amazones
les Abelles
Antic terme, incorporat al final del segle XVIII al municipi de Banyuls de la Marenda (Rosselló).
El mas de les Abelles , amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles , testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada, afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Rosselló i l’Alt Empordà
Santa Eulàlia de Tevolís (Trullars)
Art romànic
Capella desapareguda situada antigament als confins orientals del territori de Trullars, a la riba esquerra del Rard Esmentada el 972 ecclesiola Sancta Eulalia , encara se’n tenen referències l’any 1495 Aquesta església hauria estat el temple de la vila de Tevolís, mencionada el 1141 i el 1144
escriptura bul·làtica
Escriptura i paleografia
Escriptura documental usada a la cancelleria pontifícia del s XV al XIX.
Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878
Artemi Aiguader i Miró
Política
Polític.
Germà de l’alcalde de Barcelona Jaume Aiguader Durant els fets de maig del 1937 a Barcelona, ocupava el càrrec de conseller de seguretat interior del govern de la Generalitat de Catalunya en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya El 1939 s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic
Llaguarres

Vista del poble de Llaguarres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Sector o indret
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.
Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha de regadiu…
Loriguilla
El poble nou de Loriguilla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Situat al curs mitjà del Túria, on forma una estreta vall flanquejada per serres abruptes a l’esquerra, La Peñalta, 665 m alt a la dreta, El Puntal del Gorra, 1 130 m alt, el terme s’estén vers l’W, a més, per la capçalera de la rambla d’El Reatillo, als límits amb la Plana d’Utiel Fins a l’incendi del 1994, que va abastar bona part del terme, els pins, les carrasques i els matollars ocupaven una bona part del territori L’àrea conreada ocupava la vall i els vessants 700 ha de secà, amb blat, ordi, oliveres i garrofers, i 60 ha de regadiu, però la construcció del pantà de Loriguilla ha inundat…
la Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en un esquerp sector del prebètic intern valencià.
Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina