Resultats de la cerca

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Tous, en el lloc de Sentfores No sembla que arribés a tenir altra condició que la de capella mariana El terme del castell de Tous es documenta a partir del 960, any en què el comte Borrell donà a Sant Pere de Vic i al bisbe Ató el castell de Tous, situat al terme del castell de Montbui El lloc apareix en la documentació vers l’any 1090, que el noble Deodat de Claramunt usurpava l’alou de Sentfores a l’església de Vic, la qual denuncià l’usurpador L’església es documenta l’any 1294 en el testament de Berenguer Paloma, veí del terme…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol Des dels primers temps tingué funcions parroquials, que encara manté actualment El castell de Fiol no es documenta fins al 1166, data en què Pere de Queralt en el seu testament deixà a la seva germana Ponça i al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere, el castell de Fiol L’església amb les seves funcions parroquials es troba documentada en una data compresa entre els anys 1025 i 1050, en una relació de parròquies del bisbat de Vic, on s’esmenta la parròquia de Phiol A partir d’aquest moment continua apareixent com a…

Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII Ara bé, segons A Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell 1010-1017 feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta 1145-1185, feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa El 1174 n’era el senyor Ramon de Tous, el qual promogué…

Aquesta església és coneguda gràcies a l’acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, on consta que una terra d’aquesta església era emplaçada vora el camí públic No se’n coneix cap més referència

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de tramuntana L Prat Vilapedrers era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Navès, i comprenia totes les cases des de la Serra fins a migjorn del terme El segle XIX el servei religiós fou traspassat a la parròquia de Linya més propera Mapa 330M781 Situació 31TCG855472 Al punt quilomètric 42 de la carretera de Manresa a Solsona, a l’indret de Santa Susanna, hi ha un trencant a mà dreta que porta a la carretera de Solsona a Berga, passant per l’embassament de Sant Ponç Al punt quilomètric 5 d’aquesta carretera —abans d’arribar…

La capella és esmentada el 1139 Era situada entre el torrent de la Fontsanta i el de Reixac Esmentada en diverses ocasions al llarg del segle XIV, el 1480 consta que hi havia un benefici Del segle XVI al XVIII hi hagué ermitans

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, presideixen al palau de la Generalitat la inauguració de l’Any Martí i Pol, una iniciativa nascuda d’amics i seguidors del poeta i assumida per les diferents institucions públiques catalanes per a commemorar el seu 70è aniversari L’Any Martí i Pol se celebrarà amb diversos actes, colloquis i edicions de llibres sobre el poeta, i una exposició que s’inaugurarà a Girona el 19 de març i que posteriorment viatjarà per diverses ciutats catalanes

El poble de la Tallada és situat a l’extrem meridional del terme municipal L’indret fou conquerit probablement a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra Molt probablement en aquest mateix moment es fundà la seva església, sota l’advocació de sant Martí, de la qual no resten fins a l’actualitat referències històriques d’època medieval Aquesta església, inclosa dins el bisbat de Vic, fou visitada l’any 1685 pel bisbe de Vic Antoni Pasqual en aquell temps el poble tenia deu cases L’actual església de Sant Martí és un edifici d’estil neoclàssic,…

Les restes d’aquesta església es troben en una petita elevació de la part meridional de la partida de Sant Martí Des del poble de Santa Linya s’ha d’agafar la pista que porta a l’estació de ferrocarril, i a uns 4 km, després de passar un petit pont, es troba a mà esquerra una pista barrada amb una cadena i molt costeruda Al cap d’uns tres quarts d’hora de camí, la pista s’acaba en un pla amb pendent conegut com les “xaboles”, que forma part de la partida de Sant Martí En el punt més alt de la zona de migdia, després de baixar un pendent, es troben les restes de l’església de Sant Martí…

Martí I l’Humà declara la inalienabilitat del patrimoni reial