Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
vall de Remunyé
Vall de la Ribagorça, dins el municipi de Benasc que aflueix, per la dreta, a l’Éssera, aigua avall de l’hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al N, i les muntanyes d’Aigües Passes (pic de Remunyé, 2 874 m).
A mitja vall hi ha l' estany de Remunyé , a 2 700 m alt
valleta de l’Escaleta
Vall de la Ribagorça (Benasc), que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs, entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2 710 m).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta
puny
Transports
Cadascun dels angles d’una vela, als quals hom dóna diversos noms, segons llur posició a la vela (punys alts, punys baixos), segons la verga a la qual són fermats (puny de pena, puny de pic, puny de boca), segons el cap que el lliga (puny d’escota), etc.
Castell de Vernet
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector NW del massís de Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i de Sethomes, fins a prop de Vernet.
Una bona part del terme és boscada bosc i casa forestal de Merialles al fons de la vall hi ha els conreus principalment pomeres Hi ha estat tradicional la indústria cistellera vímet El poble 52 h agl 1982 725 m alt és sota el monestir del Canigó al qual pertangué la jurisdicció senyorial, a la dreta del riu de Cadí Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent l’estàtua jacent desaparegué, conservat entre dues tombes
riera de Sant Andreu
Riera
Riera que neix entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec.
aparell de pollacra
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres de dues peces, encreuats i sense cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre major (que és el de popa) duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica.
L’aparell de pollacra no pot portar mai cap vela escandalosa
Gelor permanent, mig any a les fosques
La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…
tuca de Salibarri
Cim
Cim (2 537 m) de la línia de crestes que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al S del qual hi ha el pic de Salibarri, 2 610 m).