Resultats de la cerca

Comte de Stadion Actuà com a ambaixador a Suècia 1787, Londres 1790-93, Berlín 1801 i Rússia 1803 i 1813 Ministre d’afers estrangers 1806-09, davant l’actitud espanyola enfront de Napoleó 1808 i en connivència amb l’arxiduc Carles declarà la guerra a França 1809 Després de la derrota de Wagram i de la pau de Schönbrunn fou substituït per Metternich

Deixeble de Piccini i Sacchini composició i violí Actuà als teatres de Nàpols, Roma i Venècia Després anà a París 1780, a Londres, a Praga, a Dresden i a Berlín, i tornà a Roma 1787, on féu de mestre de capella a Sant Joan del Laterà 1792-97 Escriví més de 70 òperes conegudes per Mozart, oratoris, misses, motets i salms

Deixeble de Schopenhauer, fou professor a les universitats de Berlín i Kiel Estudiós dels fonaments filosòfics de la religió, arribà al convenciment de la identitat de totes les religions instituïdes Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Berücksichtigung der Religionen ‘Història general de la filosofia, amb especial consideració de les religions’, 6 volums, 1894-1917

Debutà en competicions internacionals el 1972 a Rotterdam L’any 1978 arbitrà els Campionats del Món de Berlín, i el 1980 el Campionat d’Europa júnior de Sittard Fou designat, el 1983, responsable de l’àrea de waterpolo del Comitè Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Natació Aquest mateix any xiulà el Campionat del Món júnior celebrat a Barcelona

Visqué i treballà a Berlín des del 1973 Les seves obres combinen elements i materials naturals amb mecanismes sovint complexos que es posen en funcionament de manera que provoquen situacions sense la presència humana, tot i que constantment hi fan referència La installació The Hydra-Forest/performing Oscar Wilde , que es mostrà al Carnegie Museum of Art de Pittsburgh com a part del Carnegie International 1988, contenia vidre, mercuri i un circuit elèctric Fou una de les artistes seleccionades a la Documenta IX de Kassel, l’any 1992 El 1992 s’inaugurà a Barcelona la seva obra L’…

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels…

Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou nomenat director general de música de…

L’ideal del moviment correspon al del Modernisme N’existiren a Munic fundat l’any 1892, a Berlín 1893 i a Viena 1897 Per la importància dels seus components i de les seves obres arquitectòniques, el nucli vienès fou, en molt, el més important Constituït en els inicis per dinou membres, cal esmentar, entre ells, O Wagner, A Loos, J Hoffmann, JM Olbrich i G Klimt Encara que les construccions d’O Wagner tingueren una gran influència, hom considera que la construcció més representativa del moviment és el palau d’exposicions de la Wiener Sezession, a Viena 1898, obra de JM Olbrich,…

Fou, de primer, crític i estudiós del cinema nord-americà El 1963 debutà en la realització amb Les baisers , però no fou sinó els anys setanta que desenvolupà una obra, basada en l’estudi de la història i de la quotidianitat Entre d’altres dirigí  Que la fête commence 1974, L’horloger de Saint Paul 1973, Os de Plata del Festival de Cinema de Berlín 1974 i premi Louis Delluc, Le juge et l’assassin 1975, Une semaine en vacances 1980, Un coup de torchon 1981, Un dimanche à la campagne 1984, premi a la millor direcció al Festival de Canes 1984, Round Midnight 1986, La vie et rien d’…

Inicià la seva activitat a París, els anys 1967-68, treballant amb l’escultor Piotr Kowalski Des de l’any 1972, i fins al 2001 que retornà a Catalunya, residí als EUA —Chicago 1972-73, i Nova York des del 1974—, amb un breu parèntesi a Berlin 1986-88 Les seves creacions es mouen en el camp conceptual i de la reflexió sociològica, amb muntatges com ara La casa de tothom es crema 1976, Aquest és un muntatge que té per títol 1979 o The eat of the Dragon 1981 Posteriorment ha realitzat altres installacions, entre les quals destaquen Field of Action 1982, The Gladiator’s Attic 1985, Paths of Glory…