Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
tracofrigi
Lingüística i sociolingüística
Dit, modernament, de les llengües tràcia i frígia, considerades com a estretament afins entre elles i com a seccions separades d’un tronc lingüístic únic.
Pocs testimoniatges resten del traci, llevat d’una inscripció d’interpretació difícil Hom creu que era una llengua indoeuropea del tipus satem, parlada, amb algunes varietats dialectals, pels geta i els dacis Quant al frigi, conegut millor, resten inscripcions que pertanyen a diverses èpoques paleofrígia com la cèlebre inscripció del rei Mides i neofrígia segle II dC
Pere Mialet i Rabadà
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat , i collaborador de L’Opinió , Mirador , Lluita de Valls 1931-33, etc Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva 1951, Melodia discordant i Canvi de ruta 1953
Santa Eugènia (Agullana)
Art romànic
Tot i que hom creu que l’ermita de Santa Eugènia té l’origen en un oratori o una capelleta existent al segle XV, pot ésser anterior, sobretot si hom en té en compte la titularitat L’edifici actual fou construït entre els anys 1630 i 1664, i fou ampliat del 1668 al 1676 Modernament ha estat restaurat
reacció de Haber-Weiss
Química
Reacció consistent en el següent cicle de dues reaccions: H2O2 + OH· → H2O + O2- + H+ i H2O2 + O2- → O2 + OH- + OH·.
La segona reacció ha aconseguit notorietat com a possible font de radicals hidroxil Tanmateix, té un constant de reacció negligible Es creu que complexos de l’ió ferro III poden catalitzar aquesta reacció de la següent manera primer, el FeIII es reduït per l’anió superòxid, i després, el FeII és oxidat pel peròxid d’hidrogen reacció de Fenton
Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina , de l’escultor barroc Bernini (1598-1680)
© Corel Professional Photos
Mitologia
En la mitologia romana, divinitat dels inferns, corresponent a la grega Persèfone
.
Hom creu que el seu culte, centrat a la regió de Tàrent, s’introduí en la poesia, més que no pas en la religió romana, a partir de la consulta dels Llibres Sibillins 249 aC El mite d’aquesta divinitat inspirà diverses composicions musicals de Monteverdi Proserpina rapita , 1630, GBLulli 1680, Paisiello 1803, Saint-Saëns 1887, etc
Pere Mialet i Rabadà
Literatura catalana
Novel·lista i autor de teatre.
Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953
Ferran Arasa i Subirats
Pintura
Pintor.
Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986
Pere Soler Fontanet
Judo
Judoka.
Cinturó negre tercer dan, s’inicià al club Creu Alta de Sabadell Competí representant el Club Sant Jordi Fou setè en els Mundials de judo 1981 i assolí la quarta posició en els Campionats d’Europa 1976 Es proclamà vuit vegades campió d’Espanya en les categories open i de menys de 95 kg 1981-84
Juan Ferrer Navarro
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu.
Milità al Cerdanyola HC, el GEiEG, el RCD Espanyol, el Pàtria, el Sallent i el Creu Roja Soci del CE Hispano Francès des del 1966, fou delegat de la secció de petanca Presidí la Federació Catalana de Bitlles 1968-70 i la Federació Catalana de Voleibol 1970-74 També fou dirigent de la Federació Catalana de Patinatge
viacrucis
Cristianisme
Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’ací la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) de la casa de Pilat al Calvari.
Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina